Una vintena d’andorranes reclamen l’avortament legal, lliure i gratuït pels carrers de Barcelona

La manifestació ha sortit de la plaça Universitat i ha recorregut la Gran Via, el Passeig de Gràcia i la ronda de Sant Pere fins a arribar a l’Arc de Triomf, on s’han llegit els diferents manifests. Com és habitual, amb ball de xifres. Segons els organitzadors, la marxa ha aplegat prop de 200.000 persones. La guàrdia urbana de la ciutat comtal rebaixa la dada fins a 25.000 assistents. Estava convocada per una trentena d’entitats i col·lectius catalans als quals s’ha volgut sumar Acció Feminista, que ha volgut portar a Barcelona les reivindicacions de les dones andorranes, amb l’avortament com a punta de llança.

Així ho evidenciaven algunes de les pancartes que s’han mostrat durant el recorregut. Els lemes, ben diferents com ara ‘A Andorra les vaques tenen més drets que les dones’, ‘Hem d’avortar l’estat patriarcal’ o ‘Cap és lliure fins que totes siguem lliures’. La presidenta d’Acció Feminista ha volgut fer un balanç positiu de la iniciativa de manifestar-se a Barcelona.

“Sempre hem demanat l’avortament legal, segur i gratuït. Fer-ho sense cobertura sanitària no és garantir el dret, sinó seguir vulnerant-lo; si no ho garanteixes a totes les dones, no ho estàs fent”, manté la presidenta d’Acció Feminista

Així, ha destacat “el simbolisme de l’acció”. En aquest sentit, ha apuntat que “fa temps que demanem uns drets sexuals i reproductius, que se’ns escolti, però no s’avança; per això, marxem a Catalunya. Aquí sí que se’ns fa cas”. La idea amb què s’havia pres la decisió era encertada, al seu entendre. “Hem sentit molt escalf, ens hem sentit molt ben acollides i molta gent ens ha preguntat”, ha afirmat Ferrer, tot i admetre que “sorprèn una mica el desconeixement que hi ha aquí del que passa a Andorra”.

Des d’Acció Feminista, s’ha recordat que, actualment, moltes dones andorranes que han d’avortar ho fan a Catalunya. I, a més, s’entén que el suport a la manifestació de Barcelona reforça “les relacions amb les associacions catalanes, cosa que és positiva”. I és que, a l’entendre de Ferrer, “tenir gent que ja ha passat per la despenalització i per la legalització, que coneixen el tema i ens pot ajudar i guiar en les nostres demandes és molt útil”.

Des de l’entitat es té clar la petició que es fa i que s’ha de complir al país: “sempre hem demanat l’avortament legal, segur i gratuït”. I, per tant, alerten que no es conformaran únicament amb una despenalització a la qual “el Coprincipat ja ha obert la porta”. Ferrer remarca que “fer-ho sense cobertura sanitària no és garantir el dret a l’avortament, sinó seguir vulnerant-lo; si no ho garanteixes a totes les dones, no ho estàs fent”.

L’entitat no veuria amb mals ulls que la solució que s’acabés adoptant impliqués que no s’avortés al país, però que l’operació sí que estigués entre els serveis que cobreix la CASS: “No seria un ple dret, però sí un avenç a la pràctica per a les dones que viuen a Andorra; seria un pas important per començar a garantir aquest dret”.