El reglament, que desenvolupa la llei aprovada ara fa uns mesos, deixa clar que, per a totes dues administracions el català és l’única llengua que es podrà fer servir, amb comptades excepcions. La normativa deixa clar que “el català, element fonamental de la identitat cultural i patrimonial d’Andorra, es consolida com a llengua vehicular de totes les comunicacions escrites i orals dins les administracions públiques” i que la clau és el fet de reconèixer “el dret dels ciutadans a ser-hi atesos i el deure de les administracions d’utilitzar-lo en totes les seves actuacions”.
Els empleats públics hauran de parlar entre ells sempre en català i atendre l’administrat també en la llengua oficial; l’única excepció serà que aquest digui que no la coneix
Ara bé, el text va més enllà del sector públic. I és que també s’aplica als concessionaris de serveis contractats per les administracions, a les persones que aquestes hagin contractat o “a les que representen Andorra com a país en concursos internacionals o en competicions esportives internacionals” així com a les que “entenen o juguen en equips esportius del país quan ho fan en entitats que reben subvencions de Govern”. També estan obligats a seguir les seves disposicions “les persones que representen entitats, federacions, agrupacions i associacions culturals, esportives, polítiques, socials o sindicals, mentre actuïn com a representants d’aquests col·lectius, tant dins com a fora del país”.
I això s’acaba desenvolupant en l’article 20. Aquest posa en relleu que l’administració establirà als plecs de bases que serveixin per atorgar aquestes ajudes o patrocinis que “facin les declaracions als mitjans de comunicació andorrans en català”. A banda, en competicions internacionals, segons s’apunta a l’article 19, “les persones que representen Andorra parlaran en català quan fan declaracions públiques a Andorra” i, a fora, també ho hauran de fer “si el context ho permet”. Una altra obligació fa referència a les publicacions que puguin fer, sigui en paper o digitals.
La normativa també apunta que “el català és la llengua vehicular de les activitats esportives, de lleure i lúdiques organitzades per entitats subvencionades per les administracions públiques”. Una regla que “també s’aplica a qualsevol esdeveniment organitzat o subvencionat per una entitat pública”.
Pel que fa als treballadors públics, es deixa clar que, entre ells, hauran de parlar en català. I, de cara al públic, també. L’article 5 marca que “en les comunicacions orals, tot treballador de l’administració general o de l’administració de Justícia, quan està de servei, s’ha d’adreçar en català a l’administrat, independentment de la llengua amb què l’administrat se li adreci”. L’única excepció es farà si aquesta persona afirma no conèixer la llengua oficial. Ara bé, si aquest la coneix però no la parla, l’idioma a usar per part de l’empleat públic serà l’oficial.
El reglament també abasta altres àmbits com ara la retolació, les publicacions que es facin des del sector públic, les visites guiades a monuments o els contractes o els convenis que es puguin signar. En tots els casos el català tindrà prioritat, sense prejudici que, en algun moment, es pugui comptabilitzar amb algun altre idioma.
Comentaris (50)