El PS veu discriminació per motius religiosos en la distinció entre matrimoni i casament

La formació també porta davant el Tribunal Constitucional el fet que la llei no permeti la nul·litat civil dels enllaços celebrats per l’Església, ja que hi veu un conflicte entre jurisdiccions

Vela i Salazar, durant la roda de premsa.
Vela i Salazar, durant la roda de premsa. G. P.

Les conselleres del grup socialdemòcrata Susanna Vela i Judith Salazar han desgranat els motius que els han decidit a dur davant el Constitucional dos dels articles de la Llei de la Persona i la Família, concretament els que estableixen la distinció entre casament i matrimoni canònic i que, aquest darrer, no pot tenir nul·litat civil. Des de la formació es té clar, i es confia que el TC els doni la raó, que aquesta fórmula suposa una “discriminació per motius religiosos”. També alerten dels problemes que pot generar el fet que no es pugui anul·lar, si no és a través del Tribunal de Rota, un enllaç eclesiàstic.

El recurs d’anticonstitucional es va presentar dimecres i afecta bàsicament dos articles del text, que va entrar en vigor el 17 d’agost, després de la seva publicació al BOPA -per cert, sense la signatura del Copríncep episcopal per qui la majoria va voler aplicar una fórmula menys “invasiva”-. Concretament, el 77, que fa la distinció entre casament civil i matrimoni canònic -aquells que es fan per l’Església-, i el 91, que parla dels efectes civils d’aquesta segona figura, entre els quals no hi entra la nul·litat.

Façana de la seu actual del Tribunal Constitucional.

Relacionat

El TC decidirà si es correcte la distinció entre matrimoni canònic i casament civil

Pel que fa al primer punt, Salazar ha afirmat que “s’incorre en una discriminació per motius de religió”. I és que, ha recordat, “la llei ens diu que no es pot forçar ningú a expressar quines són les seves creences”. Al seu entendre, “d’alguna manera estem obligant que aquesta sigui pública”. Per a la formació, potser sí que es tracta d’una “diferència semàntica”, però aquesta “és important”. A més, ha apuntat que “no entenem perquè una institució més antiga que la canònica ha de perdre el seu nom en benefici de l’Església, que tindria el nom en exclusiva”.

Per a Salazar, que ha recordat que en el seu dia es van votar en contra dels dos articles en qüestió justament per tenir la possibilitat de presentar aquest recurs al TC, la distinció genera una “incongruència” que només està justificada “per no dir-li matrimoni a la fórmula que es preveu per a les parelles homosexuals” i, per tant, no empipar el Copríncep episcopal. I això, lamenta, el que suposa és “un greuge amb relació a la gent que ja s’ha cassat prèviament”, a més de problemes, especialment “a l’hora d’anar a l’estranger i comparar-se amb el dret civil internacional”.

Consellers del grup socialdemòcrata durant la sessió del 21 de juliol.

Relacionat

El PS encarrega un informe jurídic per decidir si du al TC la distinció entre matrimoni i casament

L’altre punt que, segons el PS, grinyola constitucionalment és el fet que es preveu que els matrimonis canònics tindran tots els efectes civils. Amb una excepció, no es podrà declarar la seva nul·litat per aquesta via, només per la normativa eclesiàstica, via el Tribunal de Rota. Per al PS, això pot suposar “un conflicte entre jurisdiccions; es barregen però sense reciprocitat absoluta”. A banda, també pot comportar problemes greus. Com a exemple han posat el fet que l’Església sí que permet el casament de menors d’edat, fet no previst a la legislació aprovada al juliol.

Salazar ha defensat que “els tribunals andorrans civils són els qui regulen els efectes civils de la institució del matrimoni, a tots els efectes”. I, per això, l’actual configura de la llei no té sentit perquè “han de tenir plena competència per tractar totes les institucions civils, inclosa la nul·litat”.

Membres de Diversand celebren amb banderes trans l'aprovació de la llei de persona i família.

Relacionat

El PS obre la porta a dur al TC la diferenciació entre casament civil i matrimoni canònic

Amb el recurs, el PS vol que es declari l’anticonstitucionalitat de tots dos articles i dels seus efectes. En cas de ser acceptat pel TC, admeten que tocarà fer modificacions a una Llei que, han recordat, tret d’aquests dos punts conflictius, comparteixen plenament, ja que suposa “una gran millora en molts àmbits”.  

Comentaris (4)

Trending