En tots dos casos es tracta d’intents de frau de diferent naturalesa. En els dos casos se suplanten institucions o personatges públics rellevants del país per mirar d’aixecar la camisa als ciutadans. Malauradament, n’hi ha que cauen de quatre grapes. Però davant qualsevol oferiment que sigui molt llaminer, cal anar amb peus de plom i anar a la font origen o a l’implicat en qüestió per mirar de treure l’entrellat.
El més normal és que hi hagi delinqüents tecnològics que o bé pretenen aconseguir treure diners a la ciutadania o bé volen aconseguir les seves dades per fer-ne un directori i vener-lo o per posteriorment mirar d’accedir als seus comptes bancaris o on sigui i poder continuar delinquint. Per tant, no s’hi val a badar.
Comentaris