Vives va destacar especialment per les cobertures de xocolata. Procedia d'una família de forners i de pastissers. Un dels seus avantpassats, Jaume Vives i Borrell era un industrial de Barcelona, pertanyia a una família de forners i pastissers que regentaven una botiga a la carretera de Sants, 74, que havia estat fundada pel seu pare Josep Vives i Tarroella, natural de Collbató. El 1895 Josep Vives i Tarroella i la seva esposa Clara Borrell i Benet, i els seus fills, havien emigrat al poble de Sants, a tocar de Barcelona, per fundar un petita fleca que batejarien amb el nom de El Esmero. Existeix una fotografia on està envoltat del seus fills, vestits de forners, tots drets davant de la façana del petit establiment amb el rètol de El Esmero com a marca de la casa i lema del seu esperit de treball.
Amb el temps aquesta petita empresa va prosperar i el negoci, amb els germans Vives i Borrell al capdavant, es va especialitzar en oferir nous serveis. L’hereu Rossend era el forner i la seva dona Neus despatxava a la botiga, cada cop més gran i moderna; en Francesc s’ocupava de l’administració i la gestió; i el petit Jaume va ser el primer pastisser de la família i va concursar amb una de les seves elaboracions pastisseres a l’Exposició Universal celebrada a Barcelona l’any 1929, guanyant uns dels premis.
Josep Vives Molins va aprendre l'ofici a casa i va estudiar belles arts per posar la pastisseria a l´alçada d´art, art efímer del que entra pels ulls i alimenta l´ànima; i difondre´l a través de l’ensenyament i la comunicació. Va escriure obres com 'El llibre de les neules i els torrons', va contribuir a la creació de l'Agrupació de Pastissers d'Andorra i del col·lectiu la Xarranca. Va dotar el premi d'assaig gastronòmic de la Nit Literària Andorrana que va tenir entre els seus guanyadors a Antoni Morell.
Comentaris (2)