Identificats una desena de camins que unien Andorra amb l’Alt Urgell

L'objectiu de la recerca és fer divulgació sobre l'existència i l'ús d'aquests passos històrics de caràcter transfronterer

Comentaris

Camí del Mas d'Alins a Arduix (Alt Urgell).
Camí del Mas d'Alins a Arduix (Alt Urgell). ARXIU

El geògraf i regidor de Cultura i Esports de l'ajuntament de la Seu d'Urgell, Carlos Guàrdia ha identificat prop d’una desena de camins que unien Andorra amb l'Alt Urgell a partir de mapes cartogràfics i altres documents històrics. L'objectiu de la recerca és fer divulgació sobre l'existència i l'ús d'aquests passos històrics de caràcter transfronterer.

La idea és analitzar-ho amb la voluntat de donar-ho a conèixer i posar en valor la seva importància. La mobilitat de les persones que vivien en aquestes poblacions era molt alta i els els camins tradicionals es feien servin per anar al poble o la vall del costat, al bosc, al cementiri o, fins i tot, de festa major.

Un dels camins que compta amb una part senyalitzada i ben conservada i que, a més, suposa un atractiu pels excursionistes, és el que connecta la vall del Segre amb el nucli d'Anserall. Hi ha també el camí de Sant Julià de Lòria cap a Fontaneda i d’aquí cap a Civís, el d’Arcavell a Juberri, o el d’Arduix que passa pel mas d’Alins . De l’antic GR-7 que anava pel fons de vall, per la Farga de Moles, queden visibles alguns dels trams. Altres van deixar pas a la carretera N145. En altres casos, l’abandonament i el desús han fet impossible localitzar-los, com el camí de la collada de Canòlich o el de Civís a Sant Julià de Lòria pel collet de Roques Negres.

Els camins de la vall d’Andorra han tingut una gran importància en la travessa dels Pirineus. Les hipòtesis més recents plantegen que l'existència del bisbat d’Urgell podria respondre a la necessitat d’organitzar aquest espai de trànsit en un moment de conflicte entre francs i visigots, al segle VI. Durant l’edat mitjana, aquests camins van tenir un nou paper en el context dels interessos estratègics dels comtes de Foix que, un cop van esdevenir vescomtes de Castellbò, es van interessar pel seu control per garantir les comunicacions entre les dues meitats dels seus dominis.

D’aquest fet van sorgir probablement les seves ambicions sobre les valls d’Andorra i van començar a desenvolupar-se les particularitats polítiques del país dels Pirineus. Finalment, la consolidació d’Andorra com a país diferenciat va incorporar nous interessos i funcionalitats a uns camins tradicionals que, a partir d’un moment determinat, van esdevenir internacionals.

Des de fa nou anys, la prova atlètica Travessa Transfrontera uneix la Seu d'Urgell i Sant Julià de Lòria. A la darrera edició els participants van sortir de la capital de l'Alt Urgell i van passar per Calbinyà, Arcavell, Juberri, Auvinyà i Aixirivall.

Etiquetes

Comentaris (2)

Trending