Hope Palestina irromp en l’incident de l’educadora: “La ‘kufiya’ no va néixer com un símbol polític”

El col·lectiu solidari amb els infants de Gaza, sense referir-se explícitament al cas de l’auxiliar educativa de la fundació Meritxell manté que “abans d'assenyalar símbols culturals aliens, potser caldria una cosa molt senzilla: llegir una mica més, aprendre una mica més i prejutjar força menys”

Diferents tipus de 'mocador palestí'.
Diferents tipus de 'mocador palestí'. arxiu

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

De forma implícita, el col·lectiu de solidaritat amb els infants de Gaza Hope Palestina ha irromput en el cas de la col·laboradora educativa immersa en una pugna amb un mestre de primària de l’escola francesa de Sant Julià per lluir, en algunes ocasions, un mocador palestí, la denominada ‘kufiya’. I ha advertit en una comunicació a través de les xarxes socials que “el que és veritablement alarmant no és un mocador. El que és alarmant és viure en una societat on cada cop es coneix menys la història del món, però s'opina més ràpid que mai sobre cultures que no es comprenen”.

Dos mocadors palestins.

Relacionat

Una col·laboradora educativa acusa un docent de proferir-li un tracte racista per la vestimenta

Hope Palestina lamenta que en el nostre entorn falta història i cultura. I recorda que “la ‘kufiya’ no va néixer com un símbol polític. És una peça tradicional utilitzada des de fa segles a Palestina ia molts països àrabs per protegir-se del sol, el vent i la pols del desert”. “Quan algú veu una ‘kufiya’ palestina i automàticament la relaciona amb ideologies polítiques o pertinença a determinats moviments, allò que demostra no és coneixement històric, sinó una gran manca de context, història i cultura”.

Una imatge de 'kufiyes' o mocadors palestins penjats.

Relacionat

Les col·laboradores educatives es desmarquen de l’educadora del mocador palestí: no les representa

El col·lectiu demana que “abans d'assenyalar símbols culturals aliens, potser caldria una cosa molt senzilla: llegir una mica més, aprendre una mica més i prejutjar força menys” i explica que “molt abans d'aparèixer en debats polítics, ja era utilitzada per agricultors, comerciants i població civil a llocs com Jordània, Síria, Iraq, Egipte o Aràbia Saudita. Cada regió fins i tot va desenvolupar els seus propis colors i dissenys”.

Una imatge de l'escola francesa de Sant Julià.

Relacionat

Famílies de l’Escola francesa de Sant Julià defensen el mestre de l’incident del mocador palestí

En aquest sentit s’explica que, per exemple, a Palestina “es va popularitzar especialment la ‘kufiya’ negra i blanca. A Jordània és molt coneguda la vermella i blanca. A països del Golf són habituals les versions completament blanques. A l’Iraq també es van utilitzar dissenys negres i blancs amb patrons diferents”. També es recorda que “la coneguda ‘kufiya’ palestina va acabar convertint-se a més a més en un símbol d'identitat cultural i nacional durant el segle XX, igual que passa amb molts altres símbols tradicionals arreu del món”.

Un rètol de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.

Relacionat

Investigació oberta a la fundació de Meritxell pel cas de l’auxiliar del mocador palestí

De fet, exposa Hope Palestina, “durant dècades aquest mocador va aparèixer en documentals, revistes, moda internacional i col·leccions de grans marques sense generar cap mena de polèmica”. “Per això resulta preocupant el nivell de desconeixement que fa que algunes persones redueixin una peça tradicional amb segles d'història a un prejudici polític. Perquè quan falta cultura qualsevol símbol aliè acaba convertit en sospita”.

Comentaris (2)

Trending