El nucli dur del grup, els que estan movent la creació de l’organització amb gestors i advocats, són tres pares que han passat per casos de certa complexitat. A partir d’aquesta experiència, consideren que poden ser d’ajut i de referència per a d’altres persones que s’hagin trobat en situacions similars. Expliquen que hi ha molts més homes que, a mesura que coneixen la iniciativa, s’acosten a ells. I és que “hi ha pocs processos en què l’home acaba realment satisfet i amb la sensació que s’ha fet un acord al 50%”. També deixen clar que “no es tracta d’una associació sexista. Si hi ha alguna dona que se senti igual, també serà benvinguda. Però si prioritzem els pares és perquè hi sol haver moltes associacions per a les dones i en canvi, no n’hi ha per als homes”.
“Una de les coses que et trobes quan et separes i sorgeixen dificultats és que no saps a qui acudir”, diuen els promotors de l’entitat, que lamenten que tot sovint, “de forma automàtica, pel fet de ser homes, no podem entrar tots al mateix sac. Hem de ser escoltats”
“Una de les coses que et trobes quan et separes i sorgeixen dificultats és que no saps a qui acudir.” I aquesta és la premissa, també, que pretén suplir l’associació que tot just s’està gestant, però ja amb contactes amb l’administració per a la formalització i aprovació d’estatuts i la constitució i el registre de la mateixa. “De forma automàtica, pel fet de ser homes, no podem entrar tots al mateix sac. Hem de ser escoltats” i no sempre ho són, admeten, ni pels organismes públics administratius, ni per la Justícia. D’aquí la necessitat d’organitzar-se i alçar, en certa manera, la veu.
“Es tracta de tenir que els dos progenitors tinguin els mateixos drets i obligacions respecte dels seus fills. I que aquest 50% sigui reconegut”, indiquen fonts dels promotors de l’associació en gestació, que pretén “ajudar tothom qui se senti desemparats en situacions com aquestes. Tot sovint no ens esperem segons quines situacions i acabes anant plorant en despatxos d’advocats quan, en el fons, tampoc ells són psicòlegs”. Per tant, es busca un acompanyament més humà que legal, encara que aquest segon aspecte també es tindrà en compte. Especialment en una segona fase de l’associació.
D’entrada la voluntat es facilitar “orientació a partir de les pròpies experiències, de l’experiència d’algú que abans que ell o ells han passat pel mateix. Sentir-se escoltat és molt important”, indiquen els consultats, que asseguren mantenir contactes amb altres organitzacions similars de països de l’entorn i això serà definitiu per poder posar en marxa, més endavant, la segona part del projecte. A través de quotes d’associats i altres recursos que es puguin obtenir, poder arribar a assumir el costeig de despeses legals en casos que això sigui necessari.
Comentaris (43)