Quan la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, va presentar els punts claus de la modificació legislativa, no va amagar que un dels canvis proposats era el vinculat amb aquesta situació, vigent des del 2001 però destapada recentment per Altaveu. Tot i que la normativa -començant per la mateixa Constitució- prohibeix expressament tenir doble nacionalitat, fet que comporta que, a l’hora de demanar-ne l’andorrana calgui acreditar haver renunciat prèviament a les anteriors que es tinguin, això no succeeix en tots els casos. Aquell any, i vist que hi ha països que no permeten aquest abandonament-, Govern va fer un decret pel qual, en aquests casos, es permetria l’excepció.
En total, això s’aplica actualment a ciutadans de 12 Estats. Inicialment, Argentina, el Líban, la República Dominicana, Tunísia i l’Uruguai. Amb el pas del temps s’han sumat també Algèria, Bolívia, Cuba, Equador, Iran, Israel i Síria. Al llarg d’aquests 24 anys, s’ha atorgat el passaport a 366 persones, segons la informació facilitada per l’executiu a una demanda d’informació presentada pel Partit Socialdemòcrata.
Amb la modificació legislativa, Govern admetia que, entre altres objectius, es volia donar cobertura legal a aquell acord del 2001. Es “precisava”, tot posant en relleu el concepte de “nacionalitat activa” i regulant com s’ha d’actuar per detectar casos on s’estigui fent un ús de l’antiga condició. Es fixava, doncs, a la Llei de la nacionalitat, aquest supòsit, tot modificant l’article 23.
Finalment, però, tot quedarà en un intent. Tret d’una gran sorpresa quan el text es treballi en comissió, aquest canvi no es farà. I és el mateix grup demòcrata qui talla de soca-rel l’intent de Govern. A través de dues de les nou esmenes presentades al projecte legislatiu, s’elimina aquesta modificació i es manté la llei igual que ara.
Així, se suprimeix l’article que volia tirar endavant el nou redactat i qualsevol referència a l’exposició de motius. Des de la formació, en la seva motivació, defensen que “no es considera necessari” fer aquests canvis. La pregunta que queda a l’aire, però, és en quina situació queda ara el decret del 2001 i, sobretot, les persones que gràcies a ell han accedit al passaport andorrà.
ACCÉS MÉS DUR A LA NACIONALITAT
De la resta d’esmenes presentades pels ‘taronja’, quatre més volen “reforçar les condicions per obtenir la nacionalitat andorrana” tot posant sobre la taula els antecedents penals i la seva conducta a la societat. Això afecta els articles 10 i 11 de la llei, que regulen l’adquisició del passaport per matrimoni i per anys de residència. A banda de les condicions actualment establertes, es marca que “la concessió estarà supeditada a no haver estat prèviament condemnat per infraccions penals doloses i a poder demostrar una bona conducta cívica”.
I com es valorarà aquest segon punt? Segons el comunicat de la formació, es tindran en compte els antecedents policials i si s’ha estat sancionat administrativament per infraccions en matèria d’ordre públic. El canvi també apunta que es valoraran els possibles delictes comesos al país d’origen del demandant.
Demòcrates assegura que “la voluntat d’aquestes esmenes és habilitar un control més exhaustiu de la conducta de les persones que sol·liciten ser andorrans, i seguir garantint els elevats estàndards de seguretat ciutadana dels que gaudeix el país”. El grup recorda que, fins ara, la llei, pel que fa a les infraccions penals doloses, estableix només la denegació si la condemna ha estat igual o superior als quatre anys de presó o hi ha dos o més delictes en l’historial.
Una altra esmena introduïda pel grup parlamentari demòcrata fa referència als infants nascuts accidentalment a l’estranger de pares andorrans. El projecte de llei concretava més aquests casos, però no especificava el termini de retorn en territori andorrà per poder demanar la nacionalitat del nadó. Ara, si la proposta de modificació és acceptada en comissió com tot fa preveure, es fixa que aquest termini “no pot superar els 18 mesos”.
D’altra banda, també es concreta que és la persona sol·licitant qui té la responsabilitat de provar que la seva residència principal i permanent a Andorra, segons els criteris i terminis establers en la llei. Així mateix, es millora el redactat de l’article 9 de la llei, referent a la petició de nacionalitat andorrana en el cas de persones nascudes a l’estranger de pares i mares andorrans també nascuts a l’estranger, però que han residit a Andorra durant un termini d’almenys 10 anys. Se substitueix el concepte “fill biològic o adoptat”, pel “d’independentment del tipus de filiació” amb la mare o el pare.
Comentaris (34)