Les modificacions que es preveuen introduir, que han estat essencialment consensuades amb el grup parlamentari majoritari, persegueixen “millores de redacció i de flexibilització” per tal de resoldre “petites injustícies” que s’han anat detectant producte de ser “massa rígids”. Els canvis també afecten, per exemple, a la transmissió de la nacionalitat de progenitors a descendents i donen un aixopluc legal a un acord de Govern del 2001 pel qual es pot obtenir el passaport andorrà per naturalització tot i que l’Estat d’origen no permeti renunciar a la nacionalitat primera. I és que la renúncia de la nacionalitat primària continua sent una condició sine qua non.
Molné: “S’han detectat una sèrie d’injustícies que es volen mitigar, que es volen solucionar i la idea és que la llei de nacionalitat sigui el més justa possible”
Molné ha deixat clar que tot i donar cobertura legal a un acord governamental que fins ara havia passat mig desapercebut i sobre el qual hi ha hagut ben poc control, això “no vol dir que s’obri el meló a la doble nacionalitat”. També ha assegurat que amb els canvis legals que es proposen es defineix clarament què és nacionalitat activa i què no ho és i es regulen inspeccions per assegurar que les coses es fan bé. Amb tot, la ministra ha recordat que actualment “d’ofici” no es fa cap mena de control per assegurar que no hi ha persones que tenen una doble nacionalitat essent una d’elles l’andorrana.
En fi, la base de la modificació és el fet d’haver “detectat una sèrie d’injustícies que es volen mitigar, que es volen solucionar”, això sí, es mantenen uns “requisits” per no arribar a “diluir la identitat andorrana”. En tot cas, ha deixat clar la titular ministerial, la flexibilització legislativa no té res a veure amb el fet que cada any hi hagi menys ciutadans que sol·liciten la nacionalitat si no que “la idea és que la llei de nacionalitat sigui el més justa possible”. Els canvis que es proposen, una vegada s’aprovi la llei, de caràcter molt tècnic, seran “d’aplicació immediata”.
Per tant, qui porti els darrers cinc anys al país, si amb totes les estades prèvies en suma vint, quan entri en vigor la nova modificació legislativa ja podrà sol·licitar el passaport. I és que hi ha casos que per raó d’haver d’anar a cuidar un familiar a l’estranger, per treball o per estudis, en un moment donat interromp la residència a Andorra però això no vol dir que no hi estigui plenament integrat, ha afirmat Molné, justificant el canvi pel qual no caldrà justificar 20 anys de residència efectiva i continuada.
FILIACIÓ I MATRIMONI
Però aquest no és l’únic canvi que es fa. També es fan retocs en la transmissió de nacionalitat de progenitors a descendents. Actualment, quan un nacional andorrà té un fill que neix fora del país, només li pot transmetre la nacionalitat si ell va néixer efectivament a Andorra. Ara aquesta exigència es modifica i per accedir a la nacionalitat per filiació, es permetrà no tan sols que un infant nascut a l’estranger accedeixi a la nacionalitat si un dels progenitors és andorrà i nascut al Principat d’Andorra, sinó que també s’afegeixen dos nous supòsits. Així doncs, l’infant nascut a l’estranger també podrà obtenir el passaport si un dels progenitors és andorrà (no nascut a Andorra) i alhora, l’avi/àvia és nascuda al país. Finalment, també s’inclou la casuística que l’infant nascut a l’estranger pugui accedir al passaport si és fill d’una persona de nacionalitat andorrana que hagi residit al país durant, com a mínim, deu anys.
Una altra de les modificacions que es proposen és el fet de requerir, perquè els joves puguin accedir a la nacionalitat andorrana, haver cursat els deu anys d’ensenyament obligatori (dels 6 als 16 anys) que inclogui formació andorrana. Una vegada s’aprovi la llei i si no es fa esmenes en aquesta qüestió, el que es demanarà serà haver fet deu cursos educatius que incloguin formació andorrana. Per tant, s’amplia el ventall d’anys d’escolarització podent anar de 3 anys a 18 o fins i tot més enllà.
També es fa un matís en l’assoliment de la nacionalitat per matrimoni. Es requereixen tres anys mínims de residència. Però ara s’exigirà que en el moment de fer la sol·licitud es mantingui la convivència amb la persona que obre el dret a la nacionalitat. La ministra ha indicat que es troben en no pocs casos que les parelles ja s’han separat quan el cònjuge que demana la nacionalitat per casament arribar als tres anys de residència al país.
L’IMPOSSIBLE COMPLIMENT DE LA RENÚNCIA
La llei, en la versió que ara es passa a modificar, donarà cobertura legal a un acord de Govern de l’any 2001 que s’ha usat en no poques ocasions però ben poc es coneixia. Els darrers temps n’ha tractat la qüestió l’Altaveu i això va portar fins i tot el grup parlamentari socialdemòcrata a fer una demanda d’informació que encara està pendent de resposta. Aquest supòsit, que afecta només els ciutadans d’onze països de tot el món als quals el seu Estat té prohibida la renúncia a la nacionalitat, “no estava suficientment regulat a la llei de nacionalitat” i ara “precisem” la manera de procedir tot definint el concepte de nacionalitat activa i regulant inspeccions que permetin incoar d’ofici la retirada del passaport si no es compleixen les exigències.
Amb tot, Molné ha deixat clar que no han previst fer convenis amb els països concernits per assegurar que realment hi ha un control sobre l’ús del passaport. I que no es doni el cas que hi hagi, per exemple, qui vot a Andorra com a andorrà i després ho faci al Marroc o a l’Argentina, perquè són dels països on hi ha “impossibilitat de renunciar a la seva nacionalitat”, que ho facin com a marroquins o argentins. Per a la titular ministerial, difícilment aquests països signarien cap conveni. Perquè “no els importa la doble nacionalitat i el caràcter identitari té molta menys importància” i no es voldria posar en cap risc ciutadans originaris del seu país.
La ministra ha deixat clar que “no estem obrint el meló de la doble nacionalitat” si no que simplement es dona resposta a un fet que no es pot exigir: una renúncia que no es pot donar. Molné afirma que “no veig sentit a autoritzar” una segona nacionalitat que no es pot exercir atès que “si una nacionalitat no l’exerceixes no va enlloc”, ha dit. I ha assegurat que ja actualment hi ha una disposició que ‘tolera’ una doble nacionalitat en el cas que hi pugui haver un supòsit en què “t’atribueixin una nacionalitat sense que tu ho sàpigues o sense que tu hagis de fer res”. Això sí, Molné ha vingut a dir que, a la pràctica, aquest supòsit no existeix.
Comentaris (26)