“Saber l’afectació que pot tenir en un edifici és complicat, entren en joc molts factors”, explica l’experta en sismes d’Andorra Recerca i Innovació, Natàlia Gallego. De fet, assegura que tot el país al complet és zona sísmica, i que no hi ha cap en concret que sigui més perillosa que una altra. “El més important és veure com està el terreny, si és roca, si és tou, aquest darrer seria el que podria tenir més afectació”, apunta Gallego. Però, també s’ha de tenir en compte altres variants com la magnitud, la localització de l’epicentre i la distància a la qual s’està, el tipus de construcció i l’estat de l’habitatge.
Un dels treballs més exhaustius que es fa des de l’entitat, i que s’ha completat amb el projecte europeu POCRISC, finalitzat al 2021, ha estat el recull d’estadístiques de vulnerabilitat de les construccions. Es distribueixen des de la A fins a la F, sent la A les de menor risc i les de la F les de major. D’aquí s’han extret percentatges del nombre d’infraestructures a Andorra que tenen més risc de veure’s afectades en un terratrèmol de certa magnitud. Es tracta d’informació interna, que es comparteix amb Protecció Civil i Bombers, per tal de saber com actuar i on podria localitzar-se la zona més afectada. Tot i això, Gallego insisteix que “les circumstàncies del moment determinen molt la situació que es pot trobar”.
“És possible que en un futur continuem tenint sismes i si es van repetint, millor, així no es produirà un de més greu”
A Andorra es tenen recomanacions a l’hora de fer noves construccions a tenir en compte de cara a un possible terratrèmol que es pugui donar al país. “Són consells, però no són obligatoris, tot i que majoritàriament es segueixen”, afirma Gallego. De fet, gran part dels edificis recents ja estan molt preparats per a aquestes circumstàncies, sobretot aquells més elevats, que tenen un major perill de vibració. “Al Principat, igual que a tot arreu, tenim diverses etapes constructives i òbviament els habitatges del nucli antic podrien ser més vulnerables, així com les cases més velles i les bordes”, explica Gallego.
Tot i això, Andorra té una sismicitat moderada. El terratrèmol que es va viure aquest dimarts va estar de 3,8 a l’escala Richter, però al país s’han arribat a viure de 6, com va ser al 1970. Gallego explica que, per determinar la perillositat d’un país, es segueix una escala de referència que determina les probabilitats de tenir un sisme i de certa magnitud, cada cert temps. Al Principat, es pot tenir un terratrèmol d’intensitat 7 sobre 12 en un període de retorn de 475 anys. En cas d’un de 8 sobre 12, el període de retorn és de 1975 anys. Per tant, la probabilitat és baixa, però no cap. El geòleg Valentí Turu afirma que “és possible que en un futur continuem tenint sismes i si es van repetint, millor, així no es produirà un de més greu”.
En aquest sentit, el geòleg fa referència al fet que Andorra està situada a prop de la fossa tectònica de la Seu – la Cerdanya. “És una zona que s’ha assentat, i encara ho experimenta, llavors els llocs propers, com és el país, poden reajustar-se en aquest moviment”, explica Turu. Això és el que provoca sismes de poca profunditat, com el que es va produir aquest dimarts. Pel que fa a la freqüència, Turu apunta a que “en zona sísmica s’alliberen tensions si els sismes són freqüents, al contrari pot arribar a ser un perill important”. La conclusió a la qual arriba el geòleg és que “si hi ha sismes sovint és molest, però no perillós”.
Comentaris (1)