De fet, reconeix per exemple la presidenta d’Adjra, Sandra Cano, hi ha el temor que la ‘maria’ s’adulteri justament per crear un efecte més addictiu i que els joves s’hi enganxin. I a partir d’aquí es genera un peix que es mossega la cua. Necessiten tant consumir amb habitualitat que això els acaba “induint al tràfic; s’acaben convertint en petits traficants” per poder-se pagar el consum. I com a mínim el consum, explica Cano, molts joves “ho veuen com una cosa normal”, d’aquí que també es demani que es faci més pedagogia, “ja no com a mètode de prevenció, que també, sinó per explicar clarament i siguin conscients de l’impacte cognitiu” que el consum pot tenir.
Sobre l’eventual adulteració de la marihuana, no seria descartable. No és que ho diguin els pares o una associació -que també integra familiars, és clar- com Adjra. Al juliol, quan els agents de la policia en una operació en un pis del carrer Prat de la Creu d’Andorra la Vella van trobar una bona quantitat de pasta de cocaïna, més enllà de la cocaïna tradicional, se li van encendre totes les alarmes. Justament, la pasta de cocaïna serveix, a priori, per barrejar-la amb altres estupefaents més tous, sigui marihuana, sigui haixix, i convertir-los en més addictius. D’aquí que els pares i mares demanin que s’analitzi la marihuana comissada en la denominada ‘Operació Estella’.
L’operació ha satisfet els familiars dels joves que tot sovint acudien al Prat del Roure o al passeig del riu escaldenc a la recerca de ‘maria’. Sabien que en trobarien. Ara potser serà més complicat. Sandra Cano celebra el treball que està fent la policia, però recorda que hi continua havent molts altres punts calents. Només per citar-ne dos, parla del Parc Central, a Andorra la Vella, o els entorns de la Torre dels Moros, a les Bons, a Encamp. La presidenta de l’Adjra recorda que els joves consumidors de l’actualitat, “ni són xavals de famílies desestructurades ni són tampoc quatre casos puntuals”. És molt més que això.
D’aquí que es demanin actuacions decidides, més mitjans a tots nivells i, també, “un espai perquè aquests joves, no ja consumidors, sinó joves amb trastorns, no hagin de marxar del país, no se’ls hagi d’enviar a fora” per poder seguir els tractaments o les teràpies que se’ls prescriguin. “Aquests nois i aquestes noies tenen tot el dret a tenir l’ajuda i el reforç que necessitin al seu país, que és aquest”, remarca Sandra Cano.
Comentaris (11)