La ciclista Ares Masip després de desencadenar una allau: “El risc 0, simplement, no existeix”

(AMB VÍDEO) L’esportista, que havia anat aquest dijous al cim de l’Hortell amb la seva mascota, en el marc de la seva preparació diària, ha compartit a les xarxes socials una gravació “simplement per explicar què ha passat”

Comentaris

Ares Masip semicolgada i deixant-se arrossegar arran de l'allau desencadenada.
Ares Masip semicolgada i deixant-se arrossegar arran de l'allau desencadenada.

La ciclista resident Ares Masip ha patit aquest dijous un fort ensurt en veure com la ‘perseguia’ un volum de neu molt important producte d’una allau que ella mateixa ha provocat sense fer que, a priori, no toqués. Masip, que havia anat a fer el cim de l’Hortell amb la seva mascota, un gos anomenat Cim, justament, com a part de la seva preparació diària, ha compartit a les xarxes socials una gravació de l’ ‘incident’ per recordar que “el risc 0, simplement, no existeix”.

Masip explica per contextualitzar el vídeo que ha difós que “avui he desencadenat una allau (zona cim de l’Hortell, a Andorra, orientació N-E, cota 2400 aproximadament)” i “comparteixo el vídeo simplement per explicar què ha passat”. La ciclista, que com molts altres esportistes a l’hivern fan esquí i altres esports interiors en aquest cas com a part de la seva preparació i manteniment físic, recorda que l’Hortell, a Ordino, “és un lloc molt conegut per mi. Aquest any hi he baixat set o vuit vegades. I, dels últims cinc dies, avui n’era el tercer cop”.

Recorda que els indicadors marcaven un risc relativament baix, d’entre 1-2 en una escala de 5, i que “hi havia traçades fresques d’avui mateix. I és una pala amb una línia d’arbres”. “No és que les condicions fossin segures, és que semblaven segures”, exposa en un passatge del seu escrit, en què també explica que aquest matí de dijous “m’he llevat com el dia, una mica amb el cap nuvolat, bastant espesa i em feia mandra fer activitat molt llarga i complexa. Així que he anat a fer una volteta curta per cansar en Cim i tornar cap a casa”.

“Tot plegat han sumat molts factors que m’han fet pensar que era segur. I aquí és on entra, el que es coneix com a trampa heurística (no en tenia ni idea del concepte), un biaix mental que et fa simplificar la realitat i sobrevalorar la seguretat quan, objectivament, el risc hi és: lloc conegut, suposat risc baix, repetició recent, objectiu poc ambiciós…”, segueix narrant abans de citar allò ja dit: “No és que les condicions fossin segures, és que semblaven segures. Però va bé recordar que el risc 0, simplement, no existeix. Avui ha quedat en un ensurt i en una bona lliçó a nivell personal. Si a algú li serveix per no abaixar la guàrdia en un lloc ‘de confiança’, ja estarà bé!”

Comentaris (10)

Trending