Segons Cobo, un dels punts positius dels últims anys ha estat la millora en la capacitat de detectar el TDAH, sobretot en nens i nenes. Les escoles i els centres de salut han augmentat la seva sensibilització i els protocols de diagnòstic han millorat. Tanmateix, com passa en altres camps de la salut mental, hi ha una falta de recursos. Explica que aquí hi ha dos factors molt importants: el primer és la necessitat de més professionals, ja que el volum de saturació del sistema és tan elevat que moltes vegades quan ja es té el diagnòstic, ja no es fa seguiment dels tractaments; l’altra és que aquests professionals estiguin especialitzats en el trastorn i que les estratègies d’ajuda que donin a pares, infants o joves, siguin molt adaptades al TDAH: “Si els tractaments no són personalitzats, els consells generals sovint no tenen l’impacte que haurien de tenir”, exposa.
Una de les altres grans preocupacions de l’associació, i la que té més impacte, és la falta d’accés als tractaments farmacològics del TDAH, sobretot de primera elecció. Cobo explica que han tingut múltiples reunions amb l’executiu per tractar els problemes d’estoc que fa mesos que hi va havent. “Això és un problema molt seriós”, reivindica, especialment en l’àmbit escolar on alguns estudiants “necessiten medicació per poder incrementar totes les funcions executives necessàries per poder atendre a l’escola, i això impacte directament en les seves capacitats per assolir fites acadèmiques”. Exposa que tant el Govern com ANDTDAH “no acabem, d’aclarir quin és el problema i que està passant, si és un tema del circuit a través del qual se serveixen els fàrmacs o què”. Aquesta problemàtica també l’han tingut en alguns indrets com a Espanya, i des de Salut i ANDTDAH estan buscant quina és la millor manera de solucionar-ho: “Hem insistit molt perquè el Govern busquin les vies perquè arribin aquests fàrmacs, que no són molt difícils de fabricar en general”, assegura Cobo.
Aquesta és una situació, que al contrari del que es pensava fa un temps, no afecta només els infants i els joves, també afecta les persones adultes que molt sovint no estan diagnosticades. Apunta que en alguns casos això pot comportar algunes conseqüències com “la probabilitat molt més elevada de consum de substàncies tòxiques i, per tant, complicacions de salut”. De fet, posa en relleu, que en un Congrés d’Espanya es va informar que es calculava que un 30% de la població reclusa tenia un TDAH no tractat i estaven al centre per problemes de consum, conductes de risc o accidents de trànsit. En aquest sentit, també ressalta que el TDAH és “una de les condicions de salut mental que millor abordatge té i si es fa tractament s’eviten bastants problemes”.
Comentaris (8)