"Estem en una zona on hi ha pocs terratrèmols forts, de manera que desapareixen de la memòria col·lectiva i la ciutadania pensa que no succeiran mai", apunta la cap de l'àrea de Geofísica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Sara Figueres. Davant d'aquesta situació, el projecte Pocrisc, coordinat pel ICGC i format per 11 socis i uns altres nou col·laboradors, té com a objectius millorar la preparació per a la crisi sísmica, reduir les vulnerabilitats dels edificis i optimitzar la intervenció post-sísmica.
En un recent debat, experts de l'ICGC, el Servei Geològic francès (BRGM), el Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNRS) francès i de l'Institut d'Estudi Andorrans (IEA), així com a responsables de protecció civil de Catalunya i França, van presentar les eines desenvolupades en el marc de el projecte. Entre elles hi ha uns mapes que estimen el dany dels sismes en temps gairebé real, una aplicació mòbil per avaluar la vulnerabilitat sísmica i els danys posteriors a un terratrèmol o un sistema de monitorització de les xarxes socials per recopilar informació que pot passar desapercebuda.
Des dels serveis de Protecció Civil, que com la resta de cossos d'emergències es beneficiarà dels resultats de el projecte, remarquen que els mapes d'avaluació de el dany a temps gairebé real desenvolupats, que es nodreixen de les informacions de les estacions sismográficas i d'informació ciutadana automatitzada, són una eina molt útil, ja que els permet tenir una primera idea de què pot haver passat. Una altra novetat desenvolupada per Pocrisc és el monitoratge de les xarxes socials, una tècnica relativament nova usada sobretot en màrqueting però que en aquest cas s'ha adaptat per rastrejar a Twitter, Instagram i Facebook informacions sobre l'emergència que no apareguin a les fonts d'informació tradicionals.
Comentaris