Andorra té un bagatge d’uns 20 anys en l’especialitat del rastre urbà dins de la unitat de guies canins. Amb la voluntat d’explicar les seves peculiaritats, el cap i el sotscap del grup, Ivan Palop i Bruno Queirós, han mostrat a Madrid, davant d’instructors de l’Acadèmia de la Guàrdia Civil espanyola, de la Guarda Nacional Republicana (GNR) de Portugal i de l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex), les seves característiques i les fases de l’ensinistrament.
Es tracta d’una modalitat molt específica que actualment no treballen ni la Guàrdia Civil ni la GNR. Al Principat, en canvi, per l’orografia i els protocols d’actuació, permeten que sigui ràpida i efectiva. És una especialitat més complexa que, per exemple, el rastre en grans àrees de muntanya, ja que entren en joc diversos factors. La diversitat d’estímuls, els sorolls, la presència de gent i la climatologia són algunes de les circumstàncies extra amb les que es troba el gos policia que fan més complicada la discriminació de les olors. A més, el guia ha d’estar especialment atent a qualsevol petit senyal de l’animal que serà determinant per seguir el rastre en ciutat.
Actualment, el cos de policia andorrà disposa de tres gossos especialitzats en rastre urbà que han estat requerits, amb resultats positius, en alertes per desaparició de persones i en algun cas de robatori.
Comentaris (3)