Alguns dels joves reivindicatius exposen que “el dret a la salut mental no pot ser un privilegi o, almenys, no ho hauria de ser”. Expliquen que han enviat, alguns d’ells, una missiva via correu electrònic exposant la situació al ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, i tot esperant la resposta del responsable ministerial recorden que “estem en un escenari de crisi sanitària, de pandèmia, que ningú havia vist ni menys encara viscut abans”. I que està afectant “totes les persones”.
Recorden que en molts casos la relació amb la família no és la millor i ara, amb les restriccions, es veuen obligats a passar-hi més hores que mai “i això afecta bastant mentalment”
Reconeixen que l’impacte de la pandèmia és evident que també afecta “la gent gran, els adults. Però nosaltres podem parlar per allò que ens afecta a nosaltres” i, en aquest sentit, remarquen que “per les mesures de confinament i distanciament pràcticament no ens podem relacionar amb ningú” just en un moment, per exemple, “de preparació d’exàmens”. Raonen que molts dels adolescents, dels joves, no tenen la millor relació possible amb la resta d’integrants de la família, “amb la qual hem de passar ara més hores que mai. I això afecta bastant mentalment”.
Davant d’això, expliquen que malgrat que hi ha la vessant psiquiàtrica, també és evident que la situació que viuen es podria combatre amb suport psicològic, però que no sempre es pot obtenir perquè es tracta d’una atenció mèdica sense cobertura sanitària pública. “A més a més, és un servei força car.” Per aquest motiu demanen que d’una vegada per sempre s’inclogui la psicologia entre els actes mèdics que cobreix la CASS perquè si ja era necessari fins ara, amb la repercussió de la pandèmia ho era més encara.
Comentaris (3)