Així es comprova si s’analitzen les dades que ha fet públiques aquest dimarts el departament d’Estadística. El 2022, es van comptabilitzar fins a 961 reconeixements de la nacionalitat andorrana. La xifra suposa un retrocés del 7,4% en comparació a les 1.038 del 2021. I encara és més fort si es compara amb una o dues dècades abans: 1.518 el 2002 i 11.592 el 2012 respectivament.
De fet, si s’agafen les dades dels darrers vint anys, es comprova com únicament un exercici s’havien donat menys nous passaports. Va ser el 2020, amb 838, una xifra marcada llavors per la interrupció de molts tràmits administratius durant gairebé tres mesos que va provocar l’esclat de la crisi sanitària del coronavirus.
Dels 961 passaports atorgats, 383 van ser per origen i 228 per adquisició -és a dir, residents que la demanen-. Paral·lelament, hi ha 349 casos on es va reconèixer el dret a obtenir la nacionalitat, però s’estava a l’espera quela persona aportés proves que havia perdut la seva documentació d’origen.
Entre els 228 residents que es van fer andorrans, 180 ho van fer després d’haver complert els requisits de temps d’estada al país. 37 més van aconseguir el passaport després de contreure matrimoni amb una persona del Principat. Més minoritaris van ser els casos de menors nascuts a l’estranger però fills d’algun andorrà o per adopció.
D’aquests 228 nous andorrans, la majoria havien renunciat prèviament al passaport espanyol (167). En canvi, les altres nacionalitats inicials són més minoritàries: francesos (11), portuguesos (21) o marroquins (4).
En canvi, al llarg del 2022 es van produir fins a 281 baixes en el registre de nacionalitat. 148 d’elles per defunció. 131 persones més la van perdre per motius burocràtics, com ara no haver acreditat que han renunciat al passaport d’origen o bé perquè en complir els 18 anys no en demanen la definitiva. Només un 0,7% de tots ells van renunciar voluntàriament. És a dir, dues persones.
Comentaris (6)