L’objectiu de les executives de PS i Ld’A no és pas tant compartir un projecte, que no comparteixen, si no buscar una fórmula que els permeti trencar les exigències que comporta l’actual sistema electoral, sobretot quant a les circumscripcions parroquials. Entenen les direccions socialdemòcrates i liberals que el fet que la llista més votada s’emporti els dos conselles en joc afavoreix, en aquest cas, i com ja va passar en comicis anteriors, Demòcrates per Andorra.
D’aquí que s’hagi optat per intentar arribar a una entesa -les executives tenen l’acord embastat, una altra cosa és saber què pensen les bases, on hi ha més divisió o incomprensió- que permeti presentar llistes territorials conjuntes on els dos elegibles inicials representarien un a PS i l’altre a Ld’A. De resultar vencedora aquesta candidatura, cada conseller s’integraria al seu grup pertinent i cadascú seguiria el seu camí.
Dins de totes dues formacions hi ha escèptics o directament crítics a una aliança que busca, des de les executives, trencar el sistema electoral des de dins però que les bases no acaben de veure
Aquesta solució és relativament senzilla en algunes parròquies, com per a exemple a Encamp, on els consellers comunals socialdemòcrates i liberals ja treballen molt plegats. En canvi, en altres parròquies, com la Massana o Sant Julià, s’apunta com a més complicat. Perquè els comitès parroquials, especialment els liberals en les esmentades parròquies, o volen recobrar una força que havien tingut o no volen més ingerències -haver-se de posar d’acord amb un altre partit- per intentar arribar a enteses internes o amb persones afins que pel que sigui s’han desmarcat en els darrers temps dels postulats liberals però ara hi podrien tornar.
La voluntat de ruptura amb el sistema electoral des de dins seria, també, una de les explicacions més notables per explicar el fet que no s’hagi tingut en compte Socialdemocràcia i Progrés (SDP) a l’hora d’establir un pacte. Més enllà de les afinitats polítiques o personals -és evident que el trencament al seu dia que hi va haver al PS i que va ser l’origen d’SDP encara no ha cicatritzat i si ho ha fet no ha estat pas per bé-, les fonts consultades asseguren que es feia molt difícil repartir entre tres llistes on els escollits sols poden ser dos.
Des de la direcció del Partit Socialdemòcrata (PS), i a partir d’un comunicat oficial, s’ha fet “una crida a aconseguir la màxima participació donada la importància del punt a debatre”. El congrés de dimecres se celebra a 2/4 de 9 del vespre. El mateix dia encara que una hora més tard, els liberals durant a terme un acte pràcticament idèntic. El comitè directiu del PS ha tancat aquesta setmana el reglament del congrés, que tindrà una única ponència, on es presentarà la conjuntura política i els motius que han dut a la proposta de resolució en la qual s’interrogarà als assistents sobre la seva aprovació d’un acord amb els liberals per presentar candidatures conjuntes a les circumscripcions parroquials en els comicis. La normativa de funcionament preveu que la votació sigui secreta amb paperetes dipositades en urna.
El sistema del PS
En el cas dels socialdemòcrates, la votació es farà al final del congrés, un cop s’hagi presentat la ponència abans esmentada. Posteriorment a aquesta presentació, s’obrirà torn de debat al qual podran intervenir els assistents. Mitja hora abans de l’inici del congrés ja es podran començar a fer les inscripcions de delegacions, així com el control d’entrada. Des del comitè directiu de la formació socialdemòcrata s’ha volgut fer una crida a la militància a participar en el congrés. I és que, remarquen, el tema a tractar és una qüestió de “primer ordre” i, per tant, el desig és poder prendre una decisió amb el major nombre possible de vots.
La direcció socialdemòcrata pretén visualitzar el suport real que té la seva decisió inicial sabedora que hi ha una part de la militància que està obertament en contra de l’acord amb els liberals. L’executiva del PS, però, vol saber exactament quin pes pot tenir exactament aquesta ‘part’ que s’oposa al pacte, una situació que també es dóna entre els liberals, on també hi ha clars detractors de l’entesa. Dins la formació que presideix Jordi Gallardo, però, hi conviuen altres qüestions que tensen la situació interna, i que poden tenir les converses amb el PS com a rerefons però que, sobretot, el que evidencia és una guerra fratricida de cadires.
Més enllà de la concreció del pacte que es posarà sobre la taula dimecres, comitès parroquials liberals com els d’Escaldes viuen autèntiques guerres internes per tenir el control d’accés a càrrecs
El cas més simptomàtic és el del comitè parroquial d’Escaldes on, com a mínim, hi ha dos bàndols si no més. I que ha viscut els darrers dies un punt àlgid quant a l’enfrontament intern, fins al punt que no s’acaba de saber exactament l’abast que pot tenir una situació que podria acabar amb la baixa d’un nombre notable de militants i, especialment, amb la dimissió o l’apartament, s’haurà de veure finalment quina és l’opció que succeeix, d’una de les vicepresidents de la formació, França Riberaygua, que seria l’epicentre d’un corrent escaldenc contrari a la direcció parroquial i, a l’ensems, opositora també de l’executiva nacional en la qual està integrada.
Més enllà que vegin o no vegin bé els acords amb el PS -aquest grupuscle de militants i simpatitzants liberals articulats a l’entorn de Riberaygua haurien estat mantenint converses amb altres persones, algunes d’elles properes o membres d’SDP per tant de crear una plataforma parroquial més transversal-, la pretensió de persones com la pròpia Riberaygua, Lluís Ferreira o Eduard López Mirmi, entre altres, seria apartar Alfons Clavera o Higini Martínez Illescas del control del comitè per poder-s’hi situar ells. És una ‘guerra’ per poder tenir accés suposadament a cadires. En alguns moments, la direcció nacional es manté equidistant. En altres ja els va bé la feina que fa l’actual comitè. I en cap cas no estan per la labor de Riberaygua i companyia. I pel mig, encara, el paper del conseller comunal escaldenc Marc Magallon, a qui massa sovint tot plegat agafa desprevingut i, a més, tampoc ell personalment acaba d’estar ubicat en el projecte.
Sia com vulgui, dimecres els congressos socialdemòcrates i liberals posen en marxa oficialment -oficiosament fa temps ja que dura- la cursa per a la confecció de les candidatures electorals per a unes eleccions generals que s’haurien de celebrar algun dia entre els mesos de desembre del 2018 i març del 2019. I la data exacta per a les quals suposadament, el cap de Govern, Toni Martí, anunciarà poc després de Meritxell de forma oficial. Es va comprometre a fer-ho durant la celebració del debat d’orientació política.
Comentaris