Sindicatura i Govern treuen foc pels queixals per la 'guerra fratricida' entre SDP i Bonet

Comentaris

Sindicatura i Govern treuen foc pels queixals per la \'guerra fratricida\' entre SDP i Bonet
Sindicatura i Govern treuen foc pels queixals per la \'guerra fratricida\' entre SDP i Bonet

La guerra oberta entre Socialdemocràcia i Progrés (SDP) i l’excomponent de la formació i actual consellera general independent Sílvia Bonet és ja a cor obert. Fratricida. La batalla entre els uns i l’altra han encès l’alarma tant a Sindicatura com a Govern, on hi ha una elevadíssima preocupació per, com a mínim, dos motius: un, com gestionar una crisi que pot arribar a tenir conseqüències penals en un partit minoritari però que lliga de ple amb dirigents polítics històrics del país com Jaume Bartumeu. L’altre, el descrèdit que tot aquest enrenou pot suposar per a una classe política ja molt poc valorada. A banda de deixar amb el cul a l’aire els mecanismes de control de la despesa pública. El síndic general, Vicenç Mateu, i el cap de Govern, Toni Martí, saben més si cal des d’aquest divendres que l’embolic a SDP és descomunal.

En les darreres hores, Bonet ha dut a terme dos moviments que han donat un nou gir a tot plegat. D’una banda, i per intentar rebaixar la tensió en determinats aspectes, ha presentat la renúncia a la plena dedicació com a consellera. Aquest era un dels retrets majors que se li feia fins que el seu atrinxerament rere la poltrona va comportar que la formació en què va militar fins fa quatre dies comencés a esventar les (com a mínim) anomalies comptables comeses. Afirma la parlamentària que vol evitar alterar el normal funcionament del Consell General i estalviar debats estèrils a Sindicatura i la junta de presidents.


Sílvia Bonet comunica a Mateu la renúncia a la plena dedicació i li envia suposades proves de pagaments des del grup parlamentari al president del partit


I si abandonant l’exclusivitat la parlamentària pretenia rebaixar tensió, enviant al síndic una carta on se suposa que es justifica, amb proves segons les fonts, que el també conseller Víctor Naudi va firmar un xec d’11.000 que han acabat ingressats en un compte de BancSabadell del Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (CERES) lligat a Jaume Bartumeu. Un xec que surt del compte del grup parlamentari i en què, com a suposada beneficiària, i apareixeria, també, qui va ser cap de gabinet en temps de Bartumeu cap de Govern i persona de l’estreta confiança d’aquest, Marian Sanchiz. Més llenya al foc.

El síndic tindria la carta, les proves i el maldecap. Diverses fonts han assegurat que Vicenç Mateu treia foc pels queixals aquest divendres i que per no empipar-se més hauria aparcat fins dilluns qualsevol eventual moviment. Les fonts consultades no descarten -encara que coneixedors del tarannà de Mateu ho consideren difícil- que el síndic general agafi tota la documentació rebuda dels uns i dels altres, que exigeixi a més la comptabilitat íntegra del grup parlamentari mixt pel que fa a la branca d’SDP, i ho acabi portant tot a la fiscalia perquè siguin els organismes jurisdiccionals els qui estudiïn el cas i hi intervinguin si escau. 


A partir de dilluns es mirarà de buscar una sortida pactada a la crisi, però hores d'ara no es pot descartar que tota la documentació acabi a la fiscalia


I és que els pagaments ara ‘denunciats’ per Bonet -i dels quals també n’estaria al corrent el Govern ja que, segons algunes fonts, divendres a la tarda la parlamentària va mantenir una reunió formal amb el cap de l’executiu, Toni Martí, per informar-lo de la seva situació i posar-lo en coneixement de la informació que havia facilitat a Sindicatura poques hores abans- són una resposta a les cartes enviades, ja fos a ella mateixa, ja fos al síndic, pel líder parlamentari d’SDP, Víctor Naudi. I a les advertències que com a mínim una part de la formació es plantejava traslladar al ministeri públic el comportament de la parlamentària acusant-la d’una suposada malversació de fons públics.

Fa uns dies el conseller general d’SDP trametia una carta a Bonet convidant-la a justificar degudament tot un seguit de despeses fetes durant els dos darrers anys i que, a parer de la formació i els seus auditors, no s’haurien acreditat com tocaria. Poc temps després aquesta mateixa carta era posada en coneixement del síndic general i, amb posterioritat, es facilitava públicament als mitjans de comunicació. Aquest dijous, Naudi tornava a posar en coneixement del síndic que la seva excompanya de grup li havia tramès un escrit pel qual es justificaven algunes de les despeses que se li havien retret.


La parlamentària, que ha trigat més d'un any en regularitzar despeses poc clares, posa la situació en coneixement de Toni Martí en una reunió formal


Siguin justificacions vàlides o no, el que queda clar és que allò era una casa de barrets. Un descontrol absolut. Amb diners públics en sobres, pagaments que s’han regularitzat molts mesos després d’haver-se fet, suposades despeses que afronta directament el Consell General que es fan suposadament per duplicat i després es compensen… Un embolic com una casa de pagès difícil d’entendre si no estàs enmig del ball de bastons. Fins Bonet hauria contractat el seu fill menor durant un mes, un estiu, per fer tasques administratives, de secretariat i de redacció de notes de premsa a raó de poc més de 800 euros el mes de juliol que hauria treballat. La consellera admet la situació. Però diu que ho va parlar amb Naudi i aquest no hi va posar inconvenient. SDP assegura que no en sap res. Uff…

La situació és d’allò més enrevessada. I el síndic i el cap de Govern, asseguren les fonts, estan esparverats. Sense ser res de casa seva més enllà que es tracta, almenys en el cas de Víctor Naudi i Sílvia Bonet, de molt il·lustres consellers generals, Mateu i Martí estan entre amoïnats i indignats, primer, perquè han de gestionar un afer que s’ha ‘encabronat’ fins a límits insospitats. S’ha obert una caixa de trons de conseqüències imprevisibles. I segon, perquè com a dirigents públics que són un i altre han de moure’s sense que la situació els pugui esquitxar. Encara més, en el cas de Martí, un home que calcula com pocs, encara hi ha un tercer element: treure’n rèdit polític. I acabar de matar, políticament és clar, un possible rival com Jaume Bartumeu. I més ara que tornava a estar de moda la transversalitat dels projectes.

Comentaris

Trending