L’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella acollirà aquest dilluns a la tarda el funeral de l’advocat en exercici formal més veterà del Principat. Salvador Raméntol Fàbregas va morir aquest dissabte als 83 anys. Nascut el 1935 a Barcelona, va emigrar a Andorra a principi de la dècada de 1960 després que se n’anés en orris el negoci familiar dedicat a la indústria del cartró. Tot i una llarguíssima trajectòria professional que va començar al costat de Joaquim Arana i va seguir com a advocat de Casa Pérez, el seu cas més mediàtic no va tenir res a veure amb les qüestions que habitualment va tractar en més de mig segle d’exercici al país: va ser l’advocat defensor dels etarres detinguts arran de dos atracaments a Banca Reig l’abril del 1982.
La missa funeral en memòria del jurista se celebrarà a l’església parroquial d’Andorra la Vella a les 4 de la tarda d’aquest dilluns. De 10 a 1 del matí encara es podrà retre l’últim adéu a Raméntol a la sala de vetlla del carrer Prat de la Creu de la capital. Salvador Raméntol, que va començar Dret i Econòmiques al Centre d’Estudis Universitaris (CEU) del Colegio Mayor San Pablo de Madrid i va acabar els estudis a la Ciutat comtal on havia nascut, va ser un dels principals impulsors de la constitució del Col·legi d’Advocats d’Andorra, al qual hi estava inscrit encara ara com a advocat en actiu des del 1982. Quan va començar la seva carrera professional de lletrat al Principat, on hi va arribar a principi del 1961, amb prou feina hi havia mitja dotzena d’advocats al país.
L’església parroquial de la capital acollirà aquest dilluns a les 4 de la tarda la missa funeral en record del lletrat
Format en la tradició de l’escoltisme català, no va seguir la vocació familiar cap a la medicina. Mentre es formava acadèmicament donava suport al negoci familiar fins que la crisi de finals de la dècada del 1950 i principi de 1960 el van fer buscar-se la vida a Andorra, on hi tenia un familiar. Va iniciar-se al costat de Joaquim Arana però just un any després, el febrer del 1962 es va establir pel seu compte a Sant Julià, esdevenint advocat de Casa Pérez i, per tant, dels establiments Pyrénées. Compaginaria aquesta tasca amb la de passant a la notaria de Rossend Jordana. L’experiència amb els uns i amb l’altre li va donar una sòlida formació professional i un notable prestigi com a bon treballador.
Vint anys després del seu establiment a Andorra -després de Sant Julià va obrir despatx a Escaldes i a Andorra la Vella, actualment els seus successors i socis tenen el gabinet jurídic a l’edifici Montclar-, Raméntol va afrontar el que seria el seu cas més mediàtic. L’advocat i polític basc Juan Mari Bandrés el va contactar perquè es fes càrrec de la defensa de sis terroristes d’ETA -tres homes i tres dones- que van ser detinguts al Principat arran de dos aracaments gairebé simultanis en una mateixa oficina de Banca Reig el 10 i el 13 d’abril de 1982. Amb onze dies es va celebrar el judici i es va condemnar els terroristes a la meitat o menys del que sol·licitava la fiscalia.
Pare de cinc fills (la seva filla, Elisabet, li segueix la tradició per l’advocacia i el seu gendre, Isidre Bartumeu, és notari com Raméntol en certa manera ho va ser en els seus inicis al Principat encara que fos com a passant), amb els anys va anar construint una aliança jurídica que fa que avui per avui el despatx que va fundar el comparteixin a banda del seu (Raméntol) tres cognoms més: Pujol, Borrell i Vilamajó. Durant la jornada d’aquest diumenge ja s’ha pogut donar el darrer adéu el desaparegut advocat devot, entre altres coses, de les màquines d’escriure, que col·leccionava a desenes.
Comentaris