Les fonts consultades han reconegut que el metge referent és un excel·lent model sempre que aquest facultatiu es converteixi realment en el guia mèdic d’aquella persona que l’escull. I que li resolgui la immensa majoria de les necessitats de salut que tingui. A partir del moment, han assegurat les fonts, “que la paraula referent passa a ser entre cometes” ja hi ha “altres perills”. Per això, els consultats han explicat que “el pacient ha de demanar coses legítimes” i ha de saber que el metge li pot denegar “coses indegudes”.
I que el facultatiu pot denegar aquestes peticions sense tenir una mena d’espasa de Dàmocles damunt el cap. I aquesta espasa, aquest “mitjà coercitiu”, pot ser la potestat de canviar de metge referent de forma lliure i sense cap justificació. Aquest escenari és el que es vol evitar. “Si el metge referent acaba esdevenint només aquella persona que envia un pacient d’aquí a allà i l’únic que fa és cobrar, el model no funcionarà”, han advertit les fonts, que han explicat que, certament, s’ha de deixar bullir una mica més el sistema abans d’adoptar cap decisió.
Ara bé, està clar, tant al ministeri com a la CASS, que “hi ha d’haver una modulació, una interlocució, que faci que hi hagi una relació de força entre el pacient i el metge”, i que l’usuari no pugui canviar de facultatiu referent pel simple fet que aquest li hagi denegat una baixa pretesa o consideri que no cal repetir una prova, situacions que no amb excés però sí que s’estan donant hores d’ara. Es busca un model de control de canvi de metge que sigui molt ‘sui generis’, que no tingui cap dels greuges que es poden donar als països de l’entorn i que, respectant la lliure elecció de metge, serveixi per evitar abusos.
Comentaris (14)