El primer a fer oficial la decisió ha estat el PS. En un comunicat enviat als mitjans, des del grup socialdemòcrata es posa en relleu que “la proposta feta pel ministeri reprodueix les línies estratègiques que ja va presentar l’aleshores ministre de Salut l’any 2019” i lamenten especialment que “simplement s’afegeix una breu valoració sobre l’impacte provocat per la pandèmia de la Covid-19 en el sistema sanitari”. També s’argumenta que “es parla de mancances del sistema sense descriure-les” i que malgrat referir-se a una sèrie de línies de treball sense “desgranar un calendari o una previsió temporal” per a la implementació de les propostes i sense els recursos necessaris.
Per al PS, el document hauria d’incloure “el model de finançament per fer possible la seva millora i afrontar els reptes de futur d’una manera global i coherent, amb dades i referències necessàries”
En un comunicat, el PS defensa que el document, per poder ser considerat realment un Pacte d’Estat, hauria de “revisar el sistema sanitari i concloure en una reforma legislativa”. Aquesta hauria de redefinir la seva estructura “amb tots els elements i serveis que el fan eficient, equitatiu, de qualitat i sostenible”. Per això, la formació parlamentària destaca que “ha de pivotar entorn la definició i avaluació del model sanitari i no entorn la seva gestió o la seva execució, pròpies del model polític que estigui al capdavant del Govern”.
Així mateix, s’especifica que el document també hauria d’incloure “el model de finançament per fer possible la seva millora i afrontar els reptes de futur d’una manera global i coherent, amb dades i referències necessàries” i, sobretot, “no només reaccionant davant de cada problema”. La formació també posa en relleu la necessitat d’instaurar un sistema de control del finançament sanitari compartit integrat per diferents agents del sector, el ministeri de Salut, la CASS i el Col·legi de Metges.
Per als socialdemòcrates, la sanitat pública s’ha de finançar via pressupostos de l’Estat i el pacte hauria d’abordar elements estructurals per al bon funcionament del sistema que siguin subjectes a avaluació, revisió i redefinició. També es proposa que pugui servir per reflexionar sobre la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i que, d’aquesta forma, la parapública pugui ser “un òrgan de gestió que no actuï pel seu compte amb recursos que són de tothom” i sobre el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) per “reorganitzar-lo en parapúbliques gestores dels centres hospitalaris i sociosanitaris, ja que, al seu entendre, “s’ha convertit en un cúmul d’ineficiències que posa en risc la sostenibilitat del sistema de sanitat pública”.
ANDORRA ENDAVANT TAMPOC HI SERÀ
Una estona més tard, ha estat Andorra Endavant qui ha fet pública la seva posició, també negativa, a mantenir-se en el Pacte d’Estat. Postura idèntica a la del PS però amb motius i arguments diferents. El rebuig de la formació que lidera Carine Montaner és “rotund” i no canviarà tret que s’acceptin dues qüestions que es consideren “fonamentals”. Per un costat, insisteixen que, vist el resultat del concurs per al servei del transport sanitari, aquest ha de ser assumit directament pel SAAS. Per l’altre, consideren necessari que la via preferent sigui validada en un referèndum per la ciutadania.
Andorra Endavant també demana canvis a la cartera de serveis per incloure medicaments no convencionals, millores en la gestió de la història clínica compartida o apostar per mesures clares en salut mental
En aquest segon punt, Andorra Endavant insisteix que el model “ha demostrat provocar un augment dels costos de salut” així com “un col·lapse dels serveis de metges de capçalera i d’urgències”. També entenen que genera “un retard en la derivació dels pacients” amb la conseqüent afectació a la seva cura.
Per a la formació, aquests dos primers punts serien prioritaris. Assenyalen, però, altres vuit que consideren essencials per a una “millora significativa del sistema de salut del país”. Per exemple, entenen necessari revisar la cartera aplicant el tercer pagador i reemborsant “medicines no convencionals, més naturals i alternatives”. També parlen d’una reestructuració dels recursos humans i materials del SAAS, d’una millora del programa amb què es gestiona la història clínica compartida o la regulació dels productes tòxics, com ara el toluè.
A banda, demanen que s’impulsi un pla de lluita contra la dependència i una altra contra les malalties cròniques i les addicions, que inclogui una taxa als productes ensucrats. Un altre punt clau són les accions que, entenen, cal fer per millorar la salut mental de la població, com ara crear un centre integral especialitzat. Finalment, defensen que cal anar més lluny amb l’aplicació Andorra Salut.
Per tant, per ara, la formació queda fora del pacte. “Aquests 10 punts són crucials per millorar el sistema de salut”, remarquen. I, així doncs, estan determinats a no participar “fins que el Govern no tingui en compte aquestes demandes”.
LIBERALS
Els liberals han acordat aquesta nit de dimarts, en una reunió de l’executiva, no afegir-se al pacte per la salut. Amb un conseller general no adscrit (Víctor Pintos), la direcció liberal ha estat valorant tant el document que els va trametre el Govern com els posicionaments fixats per altres formacions i han arribat a la conclusió que “és una bona declaració d’intencions però hi manca molta concreció, s’ha de detallar molt més”.
Fonts de la formació, que té intenció de publicitar tot l’argumentari durant aquesta propera jornada de dimecres, han avançat que el document enumera una línia excessivament genèrica. Per a Liberals, “encara que tenim clar que cal invertir en salut, creiem necessari que el pla, que el document, analitzi la viabilitat del que es planteja, és necessari que hi hagi una sostenibilitat financera”. En cas contrari, es converteix “en un xec en blanc” que no estan disposats, ara per ara, a atorgar.
Concòrdia es mostra disposat a entrar en “grups de treball” més que no en un pacte d’Estat, que considera que hauria de ser el punt final de tot, a la vegada que reclama més concreció i un calendari clar
Així doncs, ja hi ha tres de les tres formacions a l’oposició que han dit obertament que, per ara, no volen formar part del mal anomenat pacte d’Estat (perquè almenys inicialment es plantejava com un pacte nacional on cal que s'hi afegeixen altres agents professionals i socials). La quarta força no integrada en la majoria, Concòrdia, també estaria, ara mateix, més a prop d’un ‘no’ que del ‘sí’, malgrat que la decisió encara no és definitiva. El seu líder, Cerni Escalé, ha posat en relleu que el document presentat ara fa unes setmanes des del Govern “és excessivament genèric” i, per tant, que clar concretar molt més. Sobre el fet que altres formacions ja se n’hagin desmarcat, assegura entendre la postura del PS vistes “experiències anteriors” de propostes similars que, però, no han acabat portant grans canvis polítics.
Des de la formació s’assegura que el document és massa “genèric” però, a més, que caldria buscar una altra denominació. Que la fórmula ‘Pacte d’Estat’ es deixi per a més endavant, un cop s’hagi tancat un acord que hauria de ser “el punt de final”. Fins llavors, “estem disposats a participar en grups de treball”. Això sí, també “amb propostes clares i mentre hi hagi predisposició de trobar autèntics equilibris que vagin més enllà del programa que té Govern”.
Escalé també considera necessari que hi hagi “un calendari d’actuacions clar i concret”. I una darrera condició que, vist el que ha passat aquest dimarts, també sembla complicat: “Si hi ha de ser un plantejament de país, és important que hi participin les altres forces”.
Comentaris (5)