Sis-cents sanitaris milloraran un 5% el sou base abans de final d’any amb el primer conveni del SAAS

Satisfacció de totes les parts per un acord col·lectiu que entra en vigor aquest dimecres, que suposa haver tancat positivament 39 dels 50 punts que hi havia sobre la taula i que servirà per regularitzar totes aquelles primes ad hoc que el Tribunal de Comptes retreia

Presentació del conveni col·lectiu del SAAS.
Presentació del conveni col·lectiu del SAAS. Toni Solanelles

Sis-cents professionals del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) veuran incrementat el salari base en un 5%, des d’ara i fins a final d’any, gràcies a l’entrada en vigor del primer conveni col·lectiu de la institució i al desbloqueig del pla de carrera que suposa. Aquest és un dels aspectes que contempla un acord molt celebrat per totes les parts i que ja ha estat dipositat davant el departament de Treball. S’han tancat positivament 39 dels 50 punts que hi havia sobre la taula i que servirà per regularitzar totes aquelles primes ad hoc que el Tribunal de Comptes retreia.

El director general del SAAS, Josep Maria Piqué, i el responsable econòmic de la institució, Luis Buendía, juntament amb el recentment jubilat Manuel Medina com a representant del comitè d’empresa s’han encarregat de presentar l’acord, que entra en vigor aquest dimecres i té una vigència de tres anys, al costat del responsable de la gestió de personal del SAAS, Daniel Bonafé. Tots han lloat el clima d’entesa que ha presidit un procés que es va posar en marxa el maig del 2019 i que essencialment la pandèmia més enllà de les complexitats inherents a una negociació d’aquestes característiques ha anat dilatant. Piqué ha ressaltat el “tarannà positiu” per tancar un dels primers sinó el primer conveni col·lectiu del país.

Presentació del conveni amb el ministre i la secretària d'Estat a primera línia dels presents.
Presentació del conveni amb el ministre i la secretària d'Estat a primera línia dels presents. Toni Solanelles

Bonafé, a la sala d’actes de l’hospital i en presència de diversos representants del SAAS i del ministre de Salut, Albert Font, i la secretària d’Estat del ram, Helena Mas, ha emmarcat inicialment l’acord, explicant que es partia d’un seguit de premisses que eren desbloquejar el pla de carrera, analitzar la reivindicació d’una catorzena paga vinculada a objectius, crear una comissió de formació, recuperar el poder adquisitiu perdut al llarg dels anys, negociar una reducció de jornada laboral i millorar aspectes relacionats amb els horaris i amb la conciliació familiar vinculada a permisos retribuïts o no.

En conjunt es van posar sobre la taula “50 punts a treballar”. Després de l’aturada per les primeres onades de la Covid, al setembre del 2020 es va anar reactivant la feina de negociació fins a arribar, ha afirmat Bonafé, a “assolir els objectius que ens vam marcar”, per la qual cosa ha agraït “el compromís, la professionalitat.i la dedicació de tota la plantilla”. Buendía, per la seva part, ha estat l’encarregat de desgranar les que es consideren fites més importants de l’acord tot ressaltant que està dipositat ja a Treball i que el departament d’intervenció del Govern n’ha validat l’impacte econòmic que suposa.

CONSECUCIONS

“Es van desenvolupar 50 punts dels quals la gran majoria han acabat amb un acord satisfactori”, ha ressaltat el director econòmic i de recursos generals del SAAS. El primer aspecte que Buendía ha destacat és el de l’activació d’un pla de carrera que suposarà un increment salarial per a molts dels professionals de la institució. O com ha preferit dir Medina, suposa “recuperar una part del poder adquisitiu que s’ha perdut en els dotze darrers anys” i que el representant dels treballadors, que es va jubilar el juliol, ha situat entre el 12 i el 20%. És a dir, comparativament, fins avui els treballadors del SAAS cobren entre un 12 i un 20% menys que al 2010 tenint en compte l’evolució del cost de la vida.

IMG 20221011 111503
La graella de punts negociats.

El pla de carrera és una avaluació que es farà cada cinc anys, que contempla des de la maduresa professional assolida a les formacions realitzades. Acollir-s’hi és voluntari i saltar de nivell suposa un increment salarial del 5%. És a dir, durant 20 anys, un professional del SAAS podrà experimentar una puja del sou base del 20% pel fet d’anar progressant i anar-se formant, això sense tenir en compte ni increments d’IPC -el SAAS preveu un IPC del 4,5% el 2023- ni salts de categoria o assumpció de responsabilitats noves.

Com que feia més d’una dècada que no es revisava cap remuneració en funció dels progressos efectuats, es preveu que en el que resta d’any uns 600 professionals de la institució, gairebé de manera automàtica, saltin de nivell de pla de carrera i, per tant, el seu salari base s’incrementi d’un 5%. Això suposa una partida suplementària en matèria de personal per al que resta de 2022 d’uns 230.000 euros. L’any vinent es podran acollir al salt de nivell un centenar de professionals. En global, ha explicat Buendía, l’impacte del pla de carrera sobre les despeses de personal totals en el pressupost del 2023 és del 3%. És a dir, 2 milions sobre 50.

L’empresa considera que s’assoleixen els objectius que s’havia marcat i el comitè creu que malgrat que “resten coses”, “el personal estarà content”

També s’incrementa gràcies a l’acord col·lectiu la partida que es destinarà a formació, que passarà a ser del 0,8% de les despeses totals del SAAS. El conveni també comporta el canvi de categoria reivindicat pels auxiliars d’infermeria, que a tots els efectes passaran a ser tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI) i que es vincula, ha dit el director de recursos generals del SAAS, a la nova formació professional que el país ofereix. Buendía també ha destacat que s’han acordat tot un seguit de permisos i que s’ha negociat en positiu sempre mirant de “preservar l’estabilitat financera” de la institució.

El director econòmic del SAAS també ha posat de relleu el fet que el conveni col·lectiu dóna cobertura legal als complements salarials -siguin monetaris o en espècie- que el Tribunal de Comptes anualment i des de feia temps citava en els seus informes, feia remarques negatives perquè s’havien creat drets adquirits sense cap base legal. Aspectes com els menús a la cafeteria, els complements de responsabilitat… “S’assoleix la regularització de gran part d’aquestes despeses de personal”, ha explicat Buendía, que ha donat una notable rellevància al fet.

Per al director de recursos generals del SAAS es tracta “de prestigiar la institució, una institució que és vital per a qualsevol societat” i que sovint costa que ofereixi una bona imatge “a nivell públic” en vista a què “la societat se senti orgullosa cuidar”. En tot cas, per a Buendía l’acord esdevé un “gran resultat de treball conjunt” i segons Manuel Medina, que ha parlat com a representant del comitè de treballadors, “hem fet una bona feina” i “el personal estarà content”.

EL COMITÈ D’EMPRESA

El pediatra recentment jubilat ha explicat que “estic molt content del que ha succeït aquests anys”, ja no per la consecució d’un conveni col·lectiu sinó perquè “hem començat una dinàmica diferent”. Medina ha remarcat que no hi ha un increment salarial sinó que el personal recupera una part del que “ha deixat de guanyar. Quedem-nos amb aquesta idea”, ha dit, perquè “no arribem ni de lluny al que podríem haver guanyat fa 12 anys”. Algunes de les seves respostes a preguntes de periodistes han arrancat els aplaudiments d’alguns dels seus companys.

Els representants dels treballadors alerten que vist el que estan fent els països del voltant, si no es redueix la jornada laboral “no som competitius i serà molt difícil capturar mà d’obra qualificada que és la que necessitem”

Manuel Medina ha assegurat que els companys que continuen al comitè d’empresa “continuen aportant les nostres necessitats” i ha ressaltat que “resten coses” per assolir. “Resten coses que no estan al conveni”, ha insistit, i n’ha remarcat tres que són essencials i que en algun cas, fins i tot, com la competitivitat a través de la reducció de la jornada laboral, el propi Josep Maria Piqué ha destaca que és “el problema més greu que tenim els propers anys”.

El comitè d’empresa ha decidit “posposar per a més endavant la reivindicació” d’establir els incentius per objectius o DPO. Tampoc “no s’ha apreciat el treball nocturn” i “això s’haurà de fer”. I queda el debat no resolt de reduir la jornada laboral de 40 hores setmanals a 37,5 o fins i tot a 35. Sense aquesta reducció de jornada laboral, ha remarcat Medina, i més encara tenint en compte què s’està fent als països de l’entorn -d’on provenen la major part dels especialistes que Andorra recluta- “no som competitius i serà molt difícil capturar mà d’obra qualificada que és la que necessitem”.

Etiquetes

Comentaris (16)

Trending