En aquesta situació el ministeri té ‘controlades’ 35 persones residents o nacionals, encara que podrien ser més sobretot si no passen pels canals de la sanitat i l’atenció pública. Durant els treballs que s’han fet per a l’elaboració del pla estratègic, i en la qual han participat algunes desenes d’institucions, departaments públics, professionals i entitats implicades en la salut mental, s’hauria vist que actualment la majoria de persones adultes en aquesta situació es deriven en un centre de Lleida que no acaba de rutllar.
D’aquí que una de les coses que preveu el pla és desenvolupar “plans personalitzats” per saber de primera mà les necessitats dels afectats, segons que ha explicat la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas. A partir d’aquí, i si pot ser aquest any mateix o més segur el que ve, es començarà a dissenyar com hauria de ser l’equipament, que com ha remarcat Mas i també el ministre Joan Martínez Benazet encara no està clar ni quin format i naturalesa ha de tenir ni tampoc on ha d’estar ubicat. Sempre en el cas dels adults. De menors adolescents n’hi ha una mitjana de cinc que anualment han d’acudir en centres forans. I en principi això seguirà així, això sí, millorant les “accions de coordinació” i “l’atenció continuada”.
Els consellers generals de totes les formacions que han acudit a la presentació i que han pres la paraula -des de Carine Montaner a Jordi Font; de Joan Carles Ramos i Berna Coma a Susanna Vela- han celebrat com n’és d’ambició i complexe el pla. I han reconegut la feina feta. Però hi ha coincidència més o menys punyent que falta concreció
El ministre i la secretària d’Estat, juntament amb l’assessor per la matèria, el psiquiatra català Pere Bonet, han comparegut davant la comissió legislativa de Sanitat per presentar un projecte que ha de tenir una vigència de deu anys, fins al 2030, i que s’inspira en les directrius de l’OMS. Des d’ara i fins al 2023 s’hauria de donar un impuls molt notable a aquest projecte que, però, encara ha d’abordar molts aspectes pragmàtics. Des de plans funcionals a dissenys pressupostaris. Mas ha recordat que hi haurà moltes iniciatives que s’encavalcaran en el temps a l’hora de posar-les en marxa i altres que caldrà que una acció esperi la finalització de l’anterior.
En qualsevol cas, i en un pla que dona molt protagonisme a la prevenció, al treball en xarxa, a la visió general de tots els recursos, al compartiment de sinergies o a aspectes com l’atenció comunitària alhora que integral en vista a l’usuari i integrada en relació amb els dispositius existents, el PISMA es divideix en sis eixos, que es despleguen en catorze línies estratègiques que alhora haurien de donar com a resultat seixanta-dues accions, no pas totes tan concretes com la de l’eventual centre residencial i que s’ha de conjugar, per exemple, amb el pla nacional contra la drogaddicció.
Els consellers generals de totes les formacions que han acudit a la presentació i que han pres la paraula -des de Carine Montaner a Jordi Font; de Joan Carles Ramos i Berna Coma a Susanna Vela- han celebrat com n’és d’ambició i complexe el pla. I han reconegut la feina feta. Però hi ha coincidència més o menys punyent que falta concreció per poder visualitzar allò que, sobretot, ha exposat Helena Mas amb els apunts de Pere Bonet. La secretària d’Estat ha assegurat que totes les accions estan parametritzades i que entre el proper mes de setembre i el juny del 2022 és volen posar en marxa “moltes iniciatives per impulsar el canvi”. Ara, també ha deixat clar que “el canvi no es farà d’un dia per l’altre”.
Martínez Benazet ha remarcat que primerament es vol posar “ordre i coneixement”. I és que com ha remarcat Pere Bonet, falta tenir accés a moltes dades o, directament, no hi són. Així les coses ha posat de relleu, per exemple que “no sabem quants primeres visites tenim a Salut Mental” cada any. Una de les primeres coses que caldrà fer, per exemple, és designar un nou cap de servei de Salut Mental després de la dimissió del doctor Joan Escoter. S’ha convocat una plaça més de psiquiatra per ampliar l’equip. I encara que obertament no es reconeix, és evident que aquest lloc es preveu que l’ocupi qui després ascendeixi a responsable de l’equip.
En fi, Helena Mas ha remarcat aspectes com l’estratègia nacional contra l’estigma o el treball que es vol dur a terme per prevenir i lluitar contra el suïcidi. Però també millorar la coordinació a tots nivells, fomentar la prevenció a les escoltes o treballar amb els eventuals menors que puguin estar ingressats al centre penitenciari. Totes les accions, d’una manera o altra, haurien d’estar engegades, s’ha dit ja, abans de final del 2022.
Comentaris