“Abans ningú volia fer servei privat perquè el sistema públic funcionava molt bé. Avui aquesta porta està oberta per la gent que ve de fora”, explica l’actual president del Col·legi de Fisioterapeutes, Theo Rogue, que reconeix que la pèrdua de professionals convencionats s’explica per diversos motius. D’una banda, aquells ‘fisios’ que arriben de fora del país no es poden convencionar d’entrada, ja que el reglament d’acreditació dels professionals de la salut vigent des del 2019 estableix que cal ser andorrà o residir i treballar al país durant un mínim de 7 anys. D’altra banda, fisioterapeutes que estaven convencionats han decidit sortir del sistema públic. “Alguns companys ens diuen que entre les despeses que tenen, el cost de la vida que hi ha a Andorra i les tarifes vigents de la CASS acaben rebaixant la qualitat de l’atenció per poder fer més pacients en una mateixa hora”, detalla, reconeixent que hi ha qui decideix que no vol baixar la qualitat del tractament i llavors “prefereixen fer el servei per privat, on poden donar la màxima qualitat i també els compensa a nivell econòmic”.
Les dades són clares: 188 col·legiats el 2020, 213 el gener del 2025 i 224 el gener del 2026. Un augment del 19,15% en sis anys. Per contra, el 2020 hi havia 164 ‘fisios’ convencionats, 168 el 2021, 173 el 2022 que va marcar el pic i a partir d’aquí les dades no deixen de disminuir: 148 el 2023 -cal tenir en compte que la CASS aquell any va eliminar de la llista 25 professionals que malgrat constar-hi ja no exercien-, 140 el 2024, 138 el 2025 i 137 segons dades actualitzades d’aquest mes de gener. Una caiguda del 16,46% en sis anys.
Una tendència que “l’estem pagant també al Col·legi”, i és que recorda que “nosaltres defensem els col·legiats però també la fisioteràpia en general” i el fet que pugui haver-hi un servei públic per a qui no pot pagar una sessió per privat. La situació, doncs, “ens perjudica perquè totes les persones que estaven en la llista d’espera d’un fisioterapeuta convencionat, quan es desconvenciona, aquesta gent se’n va a un altre fisioterapeuta convencionat i encara augmenten més les llistes d’espera”, el que acaba derivant en “una sensació de desbordament i de no poder atendre la gent com voldríem o com fèiem abans”.
SOLUCIONS
Per mirar de posar-hi solució, Rogue reconeix que fa “un any que hi donem voltes”. La idea de base seria “augmentar la tarifa directament, però no és tan senzill perquè cal ser una mica precisos. No val augmentar una tarifa per augmentar-la”. Actualment es paguen encara no 17 euros per sessió, quan un servei privat pot superar tranquil·lament els 60 euros.
Així, es treballa per aconseguir “mantenir un servei públic de qualitat, que la part de fisioteràpia de la CASS pugui tornar a ser atractiva o simplement rendible” per al professional. Una feina que es fa amb el ministeri de Salut, per trobar solucions pel que fa a la codificació i les tarifes, “que es pugui valoritzar el fisioterapeuta que fa una feina perfecta i que treballi teràpia manual”, però també amb el Col·legi de Metges. “Si volem fer bé les coses calen més actors”, com els metges, que al final són els que fan la prescripció. En definitiva, considera que el que cal és “un plantejament una mica diferent de com es treballava la fisioteràpia fins ara”.
I es plantegen canviar el reglament d’acreditació perquè els convenis amb la CASS es puguin signar abans? “S’hauria de valorar i estudiar”, però considera que tampoc es pot ser injust amb aquells que han hagut d’esperar set anys. A més, remarca que des del ministeri se’ls ha deixat clar que en cas de necessitat sempre es pot optar per una habilitació especial.
Comentaris