La branca general de la CASS incrementa el seu dèficit un 18% fins als 34 milions

Albert Font adverteix que la despesa en reemborsaments i baixes segueix creixent i proposa valorar la creació d’una secció específica per a la dependència

Un instant de la compareixença d'Albert Font.
Un instant de la compareixença d'Albert Font.

La branca general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va tancar el 2019 amb uns números vermells propers als 34 milions d’euros. Gran part de culpa d’aquest dèficit el té un nou increment de la despesa, tant pel que fa a les prestacions de reemborsament com al que es va pagar per baixes mèdiques. Des de la companyia, s’ha avisat de la necessitat de prendre mesures per frenar una evolució a l’alça que, per ara, no sembla tenir aturador.

Les dades les ha donat el president del consell d’administració de la CASS, Albert Font, durant la compareixença que ha mantingut aquest matí davant les comissions de Finances i de Sanitat del Consell General, que ha servit principalment per presentar la memòria del 2019 de l’entitat. Pel que fa a la branca general, els 33,9 milions de dèficit -que ha d’assumir Govern-, suposen un increment del 17,8% en comparació als 28,8 del 2018.

La pujada de la despesa es va menjar l'increment d'ingressos aconseguits gràcies a la millor xifra d'assalariats i autònoms dels darrers anys

La principal culpa d’aquesta evolució s’ha de trobar en el fort increment de la despesa sanitària (+7,1% en global, de 151,5 el 2018 a 162,3 el 2019), tant pel que fa als reemborsaments d’actes mèdics (101 milions, un 5,5% d’increment en comparació a l’exercici anterior) com al pagament de baixes (60,1 milions, un 10% més). “És una cosa que ens ha de fer reflexionar perquè són diners que paga el Govern i, per tant, el contribuent. Pensem que caldria optimitzar això”, ha comentat Font.

Això s’ha menjat i ha superat amb escreix la millora dels ingressos per cotitzacions, que van ser de 130,8 milions, un 4,3% en relació al 2018, fruit en bona part de l’increment tant del nombre d’assalariats com dels autònoms.

Els primers fregaven els 45.000 a 31 de desembre i la mitjana de tot l’exercici era de 41.685, un 2,4% superior a la del 2018. Pel que fa als treballadors per compte propi, van créixer fins a 6.579 a 31 de desembre, un 2,1% d’augment en comparació a un any enrere.

Font ha posat en relleu la importància de prendre mesures per contenir aquesta despesa que “puja constantment, tot i que la població no ho fa”. Entre les propostes apuntades durant la compareixença hi ha la de valorar la creació d’una branca específica de dependència per cobrir de forma “més eficient” les necessitats d’un dels col·lectius d’usuaris que més despesa generen.

La CASS fa una crida a abordar mesures per reduir costos, com ara l'aposta decidida per fàrmacs genèrics o plantejar taxes específiques sobre "nocius sanitaris" com el tabc o l'alcohol

“No es tracta de transportar-la a una altra administració mantenint els vicis”, ha advertit, sinó que “seria a nivell de la seva gestió”. Al seu entendre, “una branca específica podria donar-li una contenció més gran a nivell de funcionament, agafar un altre principi de gestió intentant reduir costos i optimitzar els resultats”.

Font també ha apuntat altres opcions que, a l’entendre dels actuals rectors de la CASS, poden servir per controlar la despesa. De fet, les ha distribuït en tres àmbits. El primer, el del volum dels actes mèdics, per al qual argumenta que cal implementar polítiques de prevenció, especialment pel que fa a patologies cadiovasculars, oncològiques i, també psicològiques.

Pel que fa als mateixos costos, entén que cal fer una aposta clara pels fàrmacs genèrics, per la potenciació de les intervencions ambulatòries o el reemborsament dels productes o serveis en funció de la seva eficàcia. També considera que caldria plantejar-se la creació de taxes específiques pels “nocius sanitaris”, com ara el tabac o l’alcohol, però també el soroll o la contaminació.

Etiquetes

Comentaris (7)

Trending