Samarra afirma al Tribunal de Corts que no li consta que s'autoritzés constituir la societat panamenya que va 'delatar' Cinca

Comentaris

Samarra afirma al Tribunal de Corts que no li consta que s\'autoritzés constituir la societat panamenya que va \'delatar\' Cinca
Samarra afirma al Tribunal de Corts que no li consta que s\'autoritzés constituir la societat panamenya que va \'delatar\' Cinca

L’expresident d’Orfund, Joan Samarra, ha assegurat davant la magistrada que instrueix la deriva ‘cinquista’ del ‘cas Orfund’ -que prou es podria rebatejar com a ‘cas CincatOr’- que no hi ha cap acta ni del consell d’administració ni de cap òrgan col·legiat de direcció ni de l’empresa andorrana importadora d’or ni de la seva filial africana (WIM) que reculli que s’autoritzés la constitució de la societat panamenya Mariette Holdings Inc. Samarra hauria explicat a Concepció Barón, la instructora del Tribunal de Corts que ha assumit l’afer en tenir actualment Jordi Cinca la condició d’aforat, que va ser el fet que el ministre de Finances reconegués ser l’apoderat i tenedor de les accions d’aquella societat “el que em va fer obrir els ulls” i el va fer sospitar d’on haurien pogut anar a parar, al seu entendre, diners o material, que l’empresa, que va acabar fent fallida, va perdre pel camí.

Justament, va ser el fet que Cinca aparegués en seu governamental explicant, arran de l’esclat de l’escàndol dels ‘Papers de Panamà’, que ell també podia ser que hi aparegués perquè havia estat l’apoderat d’una societat panamenya constituïda pels mateixos advocats del despatx del qual s’havia ‘furtat’ la documentació que estava apareixent a la llum pública, que es va tornar a reprendre el ‘cas Orfund’. La societat va tenir la seva màxima activitat, almenys suposadament, durant la segona part de la dècada del 1990. Però després es va anar apagant fins que un creditor en va aconseguir forçar, arran d’una llarga batalla legal, la fallida. Mai no es va considerar delictiva, aquella fallida. De fet, segons fonts coneixedores del contingut de la declaració feta avui a la Batllia per Samarra, la magistrada hauria mostrat la seva disposició a recuperar el dossier de la fallida d’Orfund i estudiar-lo per poder conèixer més de prop el cas i avaluar si hi ha quelcom que li generi alguna sospita.

Joan Samarra ha declarat aquest matí durant un parell d’hores únicament davant la magistrada en el marc de la querella que va interposar contra Jordi Cinca, que havia estat el director general d’Orfund, i un altre executiu de la companyia, Manuel Terrén, que era el braç executor de l’avui ministre en els moviments que directament es feien en territori africà. Cap representant de la fiscalia no ha assistit a la declaració. Terrén va viure a Costa d’Ivori, on en alguna ocasió també es va desplaçar Cinca, i Libèria, per exemple. Samarra acusa els dos antics executius del grup Orfund -la querella resta oberta contra qualsevol altre eventual responsable de la fallida ulterior de l’empresa- d’apropiació indeguda en concurs real amb administració deslleial i blanqueig de capitals. Tot plegat aniria lligat amb la desaparició d’alguns lingots d’or i els moviments dineraris que hi hauria hagut, suposadament, entre els dos querellats i alguns dels seus proveïdors o contactes africans.

Ratificació fil per randa

Sia com vulgui, i sempre segons les fonts coneixedores del cas i de la declaració, Samarra ha ratificat gairebé fil per randa el contingut de la querella i mirat de respondre les preguntes formulades per la magistrada i que l’haurien d’haver ajudat a entendre un “complexe entramat societari”, com l’ha qualificat l’advocat del querellant, Alfons Clavera. El lletrat, a la sortida de la declaració, s’ha limitat a afirmar que la compareixença havia anat bé i havia estat llarga per la complexitat de l’afer. Alhora, ha preferit no aventurar-se a fer pronòstics sobre el que pot passar i ha deixat en mans de la instructora els futurs passos a donar. Dimarts que ve ha de rebre la declaració de Jordi Cinca, per exemple.

Altres fonts han explicat que en diverses ocasions durant la declaració Concepció Baron ha assegurat que té la intenció d’aprofundir en la investigació. El que no ha transcendit és si la magistrada donarà curs a les nombroses proves testificals proposades per la representació lletrada de Samarra. En aquest sentit, es considera “clau” poder aprofundir en Mariette Holdings. D’aquí que es proposi al tribunal que dugui a terme les accions necessàries tendents a poder disposar de la comptabilitat de la societat panamenya i les vinculacions eventuals que Mariette pogués tenir amb bancs o altres entitats financeres, per comprovar si va tenir fluxos de capitals o altres moviments. Cinca va assegurar al seu dia que la societat no va arribar a ser mai operativa.

Samarra hauria explicat que, efectivament, dins del grup Orfund hi havia una nombrosa xarxa de societats, però que sempre va quedar constància escrita del que es feia o es deixava de fer i que no seria el cas, a parer seu, de la panamenya. I menys encara amb la possibilitat que els executius del grup empresarial poguessin fer i desfer. De fet, i segons constava en el registre de societats panameny, quan Cinca va renunciar a la tinença de les accions -perquè havia deixat Orfund- el tenedor de les participacions va passar a ser Terrén.

També hauria declarat Samarra que no era conscient que els dirigents executius de la companyia fessin suposadament negocis a esquenes de l’empresa i per a un presumpte benefici propi tot aprofitant l’estructura societària que Orfund tenia muntada a l’Àfrica. El querellant hauria vingut a considerar aquests moviments com una mena de comptabilitat B de la companyia andorrana que tenia com a suposat objecte social principal la fosa d’or per a ser tractat. A preguntes de la magistrada, el querellant hauria hagut de delimitar clarament qui era qui en l’estructura de grup empresarial i hauria hagut de definir el paper que, a parer seu, jugava cadascun. Moltes d’aquestes persones, segons les fonts, les hauria proposat la representació lletrada de Samarra perquè siguin citats com a testimonis en el marc de la investigació del cas. Sobre la més que probable prescripció inicial d’alguns dels delictes descrits, s’hauria fet alguna referència sense que cap de les parts n’hagués fet cap valoració ni s’hi hagués entrat a analitzar-ho.

A Terrén se'l busca a Andorra

Manuel Terrén Parcerisas, el segon dels querellats, difícilment compareixerà dijous de la setmana que ve a la seu de la Justícia andorrana. Hores d’ara no se li ha notificat formalment la querella. No passa res perquè, perquè, el Codi de procediment penal estableix la possibilitat de notificar la querella el mateix dia de la presa de declaració per la mateixa. Però és que resulta que difícilment se’l podrà citar a declarar. El servei de nuncis de la Batllia té la missió de buscar Terrén. Però de buscar-lo solament en territori andorrà. L’extreballador d’Orfund havia viscut a la Massana, però fa molts anys que en va marxar. I ara el seu centre d’operacions se situa al Brasil, on, aparentment, l’home regenta un complex hoteler. Familiars al Principat en té, però això no suposa que se’l pugui citar formalment. També és cert per amistats i contactes que manté encara al país des que va esclatar tota la polèmica en va estar informat. No obstant això fa vida normal. A voltes, segons algunes fonts, s’hauria escapat fins a Marbella, on, curiosament, també hi vivia alguna persona que feia de mitjancera en operacions que havien de permetre a Orfund ampliar el cercle de països des dels quals importar or.

 

Comentaris

Trending