De fet, un dels paràmetres per poder accedir a l’associació és que es tingui la formació acadèmica escaient. El tècnic en cures auxiliars d’infermeria (la denominació que formalment es va donar ja a l’any 1995 al que històricament s’ha vingut anomenant com a auxiliar d’infermeria, un nom que els promotors de l’associació consideren ja superat) es un grau mitjà com els tècnics de farmàcia i tècnics de transport sanitari. L’associació de TCAI (que són les sigles amb què volen ser coneguts) serà molt vigilant en què es valori la professió i que no es fomenti, com es troben massa sovint els professionals d’aquest sector, l’intrusisme.
La feina per ser reconeguts com a col·lectiu professional va iniciar-se molt abans de l’esclat de la pandèmia. De fet, fa força més de dos anys que un grup relativament reduït de professionals a l’inici però que amb poc temps va anar creixent va impulsar l’elaboració d’uns estatuts que han hagut de combatre amb el detallisme dels ministeris de Salut, Interior i Educació, que tot sovint han posat pegues i entrebancs, incomprensibles fins i tot en algun punt.
La feina per aconseguir la constitució oficial com a associació, vistes les dificultats trobades en l’administració, no s’ha aturat durant l’epicentre de la pandèmia que, a més a més, des del punt de vista professional ha posat de relleu com d’important és el treball dels tècnics en cures auxiliars d’infermeria dins l’engranatge sanitari. D’aquí que el registre de l’associació no deixa de ser, segons fonts del col·lectiu, una baula més en la defensa i reconeixement professionals.
Comentaris