La producció cannabinoidal destinada a la indústria farmacèutica o cosmètica és la única que es contempla. Està del tot descartat apostar per un cultiu destinat al lleure. És una qüestió massa sensible i que podria posar en risc els elevats nivells de seguretat ciutadana, de seguretat pública, que hi ha al país. Així ho han admès, per exemple, el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, durant algunes de les reunions sobre l’estat de les negociacions amb Brussel·les. Hores d’ara la negociació europea no afecta el projecte, però podria arribar a condicionar-lo.
Des de l’Associació de Pagesos i Ramaders s’impulsa conjuntament amb els poder administratius el projecte, i com ha quedat clar en alguna de les xerrades sobre la UE, una part del sector primari del país no veu cap altre recanvi millor al tabac que no sigui el cànnabis
I és que malgrat que no hi ha cap proposta sobre la taula, no es descarta que davant la sensibilitat global que hi ha vers el cànnabis, Europa hagi d’acabar emetent una normativa -en forma de directiva o de qualsevol altra disposició prevista en l’ordenament europeu- que moduli les legislacions nacionals. Per ara, els països que produeixen cànnabis, sigui per la finalitat que sigui, tenen una regulació estatal. A més, és molt variada i harmonitzar-la sota un paraigua comú no seria gens fàcil.
Hi ha marge per fer, doncs, la pròpia legislació andorrana. Però no es vol córrer encara que es planteja la producció de cànnabis com una alternativa al tabac, en franca decadència -els ingressos per taxes relacionades amb aquesta matèria suposaven el 2018 un 26% de la recaptació de l’Estat, ara són del 20%, molt importants, clar, però reculant-. De fet, des de l’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA) també s’impulsa aquest projecte, i com ha quedat clar en alguna de les xerrades citades sobre la UE, una part del sector primari no veu cap altre recanvi millor.
Certament, la relació rendiment-dedicació que ofereix el tabac no és fàcil de trobar. Potser el cànnabis la donaria. Que la possibiliti el conreu de la vinya o extensives plantacions de fruits vermells, per posar dos exemples, és fa molt complicat. D’aquí que propostes més variades i que necessiten una major cura i molta més atenció no són pas ben rebuts entre els colliters. O, almenys, entre la immensa majoria dels pagesos habituats a fer tabac.
Comentaris (8)