Efectivament, hi ha aspectes de la reglamentació sanitària que el públic en general no coneix i que aquells que l’haurien d’explicar, eviten de fer-ho per estalviar-se suposades càrregues. Més encara, hi ha persones, ciutadans del país, que quan han al·legat que acudirien a la via reglamentària que permet obtenir una visita immediata fora d’Andorra si hi ha llista d’espera al Principat, automàticament se’ls hauria facilitat una cita amb una celeritat que fins llavors se’ls negava.
“El metge referent només pot sol·licitar la derivació externa per motius d’accessibilitat (més d’una setmana de demora per a consultes preferents i més d’un mes de demora en cas de consultes ordinàries), o bé per tal de garantir la lliure elecció en casos que al país hi hagi un sol especialista disponible o per manca d’especialista al país”
La clau de volta de tot plegat és l’article 1 c) del Reglament de l’accés a l’assistència sanitària pública. La redacció última es va incorporar a la normativa a través d’una modificació realitzada el 2019. Dit precepte estableix que “el metge referent només pot sol·licitar la derivació externa per motius d’accessibilitat (més d’una setmana de demora per a consultes preferents i més d’un mes de demora en cas de consultes ordinàries), o bé per tal de garantir la lliure elecció en casos que al país hi hagi un sol especialista disponible o per manca d’especialista al país”.
En aquest darrer cas hi haurà al Principat el cas de l’endocrinòleg. El només de l’article sembla que freni alguna cosa. Però vist que ben poca gent coneix de l’existència d’aquesta possibilitat, es tracta d’un precepte que obre la porta més que no pas tanca res. Perquè si hi ha una setmana d’espera en el cas de necessitat ràpida o si la llista d’espera del dermatòleg o l’oculista, l’oftalmòleg, va més enllà d’un mes en una visita ordinària, situació que actualment es dóna en la immensa majoria de casos, es pot sol·licitar acudir a l’estranger.
En efecte, per poder fer-se visitar a l’estranger si hi ha l’espera esmentada, cal la derivació del referent del país. A partir d’aquí, i per exemple en el cas espanyol, es tria metge fora, en el marc de la lliure elecció dins del conveni d’assistència sanitària, es demanes hora al metge de fora i després s’acudeix al procediment d’entesa prèvia a la CASS amb l’hora de visita. Cal l’acord de la seguretat social, sí, però per molt que rondinin els seus tècnics, estan lligats de peus i de mans perquè la reglamentació permet estalviar-se les llistes d’espera.
També permet, si escau, fer-se una segona visita o una segona visita complementària. Una segona o terceres opinions, vaja. Sempre s’ha d’estar emmarcat en la via preferent. Però si seguint aquesta via un afiliat a la CASS ha acudit a un especialista del país i vol una segona opinió, el reglament també possibilita fer amb un metge estranger. En aquest cas no cal ja la derivació del referent del Principat. Només cal l’acord de la CASS.
Comentaris (11)