“Els companys”, afegeix Rogue, “ens diuen que hi ha molta demanda i les llistes poden arribar a ser de dos mesos o dos mesos i mig, en funció de la tipologia i la disponibilitat del pacient; és un temps d’espera bastant llarg”. Això, en alguns casos, pot impedir fer una assistència correcta i “trobar la solució, la clau és una mica complex”. Els fisioterapeutes proposen a Govern un treball conjunt per poder conèixer millor l’estructura del sector, és a dir, “entendre com està funcionant la fisioteràpia, per què hi ha aquest volum de demanda, com s’hi pot respondre…”.
El col·legi sosté que una solució seria “agilitzar el mecanisme de transmissió de la informació amb els metges per aconseguir que la comunicació sigui idònia”, agilitzar, en definitiva, els processos administratius amb la CASS. I, lògicament, un element que permetria reduir les llistes d’espera seria “afegir, contractar més fisioterapeutes que acabin formant part de la bossa del SAAS, una solució que s’està treballant”.
Sumar més mans, però, no és un desllorigador tan obvi: l’augment de professionals no significaria necessàriament que les llistes d’espera es reduïssin de manera notable perquè “els fisioterapeutes s’estan especialitzant més ara i potser hi ha sectors concrets on necessitem més mans que en altres”. Tot plegat, per tant, és “una mica més complex”.
El col·legi també té en marxa un projecte de cens per determinar quants professionals hi ha al país i quines especialitats cobreixen: “Ara mateix hi ha una diversitat molt gran. Ens trobem, per exemple, amb una gran saturació de fisioterapeutes de sòl pelvià perquè, de fet, hi ha una gran demanda dels seus serveis. Quants fisioterapeutes estan fent sòl pelvià? Amb quina freqüència?”. I, afegeix Rogue, “les especialitats no estan reconegudes en fisioteràpia i això fa difícil calcular la bossa de treballadors”.
Una carència de dades que es vol desencallar (“el cens no es fa en dos dies”) juntament amb altres qüestions com ara l’actualització del procediment de guies clíniques (informació per als pacients), l’adequació de les formacions, que requereix “la implicació d’altres col·lectius mèdics”. La col·laboració amb Govern, indica Rogue, és correcta, “una ambient de treball cordial”. A la llarga, amplia finalment, la junta i el gruix de “companys” reprendran el debat sobre la integració al Pacte Nacional de Salut.
Comentaris (1)