“L'envelliment és un dels principals reptes que tenim en salut humana i plantaria. Estem anant cap a un futur en el qual podrem modificar el ritme en què envellim, és a dir, podrem envellir millor durant més temps i això aportarà una pressió important en el planeta”. Amb aquesta premissa el doctor Salvador Macip, de la Universitat de Leicester, ha posat en relleu com l'esperança de vida afecta el planeta i els recursos naturals que utilitzem d'ell durant el segon dia de les jornades. La influència dels antibiòtics o la necessitat de mantenir una alta riquesa en biodiversitat i indicadors socials i econòmics alts per mantenir un planeta saludable han estat altres temes tractats pels experts en les diferents taules rodones.
El que sí que s'ha evidenciat, tal com apunta Macip, és que "la ciència sempre va un pas endavant que la societat i plantegem problemes ètics que a la societat li costa assumir i que s'haurien de començar a parlar abans que ens els trobem a sobre". "En la història de la ciència ho hem vist moltes vegades, la discussió social i ètica arriba després que hi hem arribat científicament. Hauria de ser al revés perquè els científics treballem per a la societat" ha afegit l'expert que ha insistit que la Salut Planetària s'ha de treballar des de les diferents disciplines, com la biodiversitat, el medi ambient, el canvi climàtic, entre altres.
"En la història de la ciència ho hem vist moltes vegades, la discussió social i ètica arriba després que hi hem arribat científicament. Hauria de ser al revés perquè els científics treballem per a la societat"
Després de les cinc taules rodones i tots els temes que s’han posat sobre la taula, per la coordinadora d’Andorra Living Lab i Relacions Internacionals d’Andorra Recerca + Innovació, Vanesa Arroyo, amb aquestes primeres jornades “s’ha posat la primera llavor” per donar continuïtat i treballar en les diferents conclusions que han sortit per tal d’avançar en una millor salut del planeta i les persones. Una d’elles és la conscienciació que per Arroyo s’ha de fer en tres nivells: “primer des d’un punt de vista individual, de cadascun dels ciutadans; després agrupar-se per poder dur a terme accions conjuntes i, la part final, la voluntat política de fer accions amb un impacte major o menor en funció del tema a tractar”. L’altra gran conclusió és que és necessari un treball conjunt i “de forma immediata” perquè “ens hem quedat sense temps”; una estratègia que ha de ser compartida per poder dur-la a terme amb garanties, perquè “per molt bona voluntat que es posi en fer accions individuals, aquestes no tenen la suficient força” que si es fa de forma col·lectiva i des de diferents àmbits.
Una estratègia que passaria per "analitzar la situació a través de dades", que la pandèmia a accelerar aquest punt i així treure conclusions en el mateix moment, per "saber l'impacte que poden tenir les accions que estan duent a terme". A partir d'aquí, "prioritzar-les" i "acabar de regular", encara que no agradin i que beneficiï la generació actual i futura.
Finalment, des de l’organització en fan una valoració positiva amb una mitjana de 40 persones en stremming i fent comentaris que “indica que no només es connectaven per mirar, sinó que estaven implicades en la temàtica”, a banda dels 80 inscrits presencialment.
Comentaris