Batussa entre PS i Govern pel Pla contra les drogodependències

Baró denuncia que les associacions no han estat consultades en l’elaboració del document mentre que la ministra Mas defensa que “hi treballem des del 2019” i nega que hi hagi improvisació arran de l’acció parlamentària engegada pel conseller general

El conseller general del PS Pere Baró.
El conseller general del PS Pere Baró. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

El Pla Nacional contra les Drogodependències (PNCD) ha acabat provocant un primer efecte: la disputa al Consell General entre el Partit Socialdemòcrata i la ministra de Salut, Helena Mas. El conseller general Pere Baró ha recriminat l’executiu que el projecte s’hagi tirat endavant sense tenir en compte les associacions i el retard a presentar l’actualització del pla. El parlamentari també ha reclamat “un pla integral sobre les addiccions” que inclogui tant drogues com altres patologies. Mas li ha respost que cap a un programa específic sobre les drogues perquè així ho aconsellen els organismes internacionals.

El debat, no es pot negar, ha estat intens. Baró l’ha encertat recordant que tot just dies després de tramitar la pregunta Govern va presentar oficialment el nou PNCD. És a dir, ha volgut fer entendre que l’executiu s’ha posat les piles un cop el PS ha posat el dit a la nafra i no abans, aspecte que la titular de Salut ha volgut desmentir. “Hi treballem des del 2019”, ha assegurat. Aquí ha estat quan el conseller general li ha revelat les converses mantingudes amb diferents associacions vinculades a la problemàtica: “Fins divendres, no se’ls va dir res”.

Baró ha recriminat Govern que el nou pla “arriba 15 anys tard” i s’ha demanat “quin cost ha tingut aquest retard i quantes persones han quedat fora del sistema”. A la vegada, també ha fet una demanda clara: Per què no apostem per un pla integral sobre les addiccions no només sobre les drogues?”. Així, aquest hauria de tenir en compte altres abusos com ara les pantalles, el joc o el sexe i “posar el focus no sols en el tractament sinó també en la prevenció i la reinserció i tenir en compte les famílies”.

Per a Mas, però, aquesta opció no seria l’adequada. Entre altres aspectes pel fet que “els organismes internacionals demanen un pla específic per a les substàncies, tant les il·lícites com les licites”. I, a més, les addicions “ja estan incloses en el pla nacional de salut mental”.

A banda, a preguntes de la consellera general de Concòrdia, Núria Segués, Mas ha apuntat que l’observatori de salut mental i addicions afronta la seva recta final. Podria estar “preparat” al setembre o a l’octubre. Així, ha explicat que ha de ser “un repositori” de totes les dades sobre la qüestió amb una enquesta sobre salut com a principal font.

INNOVACIÓ I EMPRENEDORIA

Per altra banda, la ministra d’Economia, Conxita Marsol, també ha hagut de respondre preguntes de la socialdemòcrata Susanna Vela sobre les mesures que impulsa Govern per afavorir la innovació i l’emprenedoria. Entre altres coses, ha avançat que, al setembre, presentarà les línies mestres d’un pla que ha de servir per impulsar també una futura àrea d’innovació. De fet, la idea era presentar-lo ja aquest mes, però s’ha volgut esperar per “perfilar els detalls”.

Vela ha aprofitat la intervenció per reclamar l’elaboració d’un marc legal que afavoreixi la recerca i la innovació. Tamé considera necessari crear una entitat pública que fomenti, coordini i desenvolupi aquests àmbits. En cas contrari, ha lamentat, "seguirem alimentant un panorama desèrtic en innovació i recerca".

Comentaris (8)

Trending