- Els representants dels sindicats a la comissió consultiva es neguen a firmar l’informe preceptiu com a mostra de desacord amb les formes emprades pel Govern i diversos aspectes de fons
- L’executiu pretén enviar el text al Consell abans de final d’any però amb l’informe sense signar no se sap com acabarà; els sindicalistes lamenten que no s’ha tingut en compte ni una sola observació
- La titular ministerial va ser informada de la indignació sindical en una reunió en la qual pretenia donar per conclosa la feina, explicar-los el full de ruta de tramitació i agrair-los el treball
- Les disposicions establertes en la modificació legislatives que persegueixen premiar els directors de departament consolidant-los en el salari la prima que reben en funció del càrrec és un dels elements que més indigna
Mentre el Govern pretén que la reforma de la llei de la Funció Pública entri en la recta final i arribi, si pot ser abans de final d’any, al Consell General, els representants sindicals dels funcionaris treuen foc pels queixals. Els membres de la comissió consultiva designats pels sindicats s’han negat a signar l’informe preceptiu que ha d’elaborar dit organisme. I ara tot està en l’aire.
La posició sindical, traslladada divendres a la ministra responsable de la Funció Pública, Eva Descarrega, s’ha posat molt malament a la titular ministerial. El posicionament sindical és una queixa, una repulsa, a les formes emprades per l’executiu. Els representants dels treballadors públics lamenten que el Govern hagi imposat plenament una reforma que retalla alguns drets a tots els funcionaris, especialment a les categories més baixes i, en canvi, en blinda d’altres per comandaments i persones properes als mandataris polítics.
Segons diverses fonts,
la comissió consultiva no hauria recollit ni una de les observacions fetes pels representants sindicals. L’informe elaborat expressaria només la voluntat o bé de l’executiu o bé dels delegats de personal nomenats per l’administració. Aquest divendres, la ministra va convocar els representants de tots els sindicats de la Funció Pública. La seva pretensió era agrair-los el treball fet -circumstància que es va donar- i exposar-los el full de ruta per a les properes setmanes ja que la voluntat del Govern seria aprovar dimecres que ve la llei i poder posar en marxa immediatament el tràmit parlamentari.
La reunió, però, va durar encara no mitja hora. I ja es va constatar el mal ambient i la indignació que experimenten els sindicats.
De fet, en una reunió prèvia preparatòria a la trobada amb la ministra; el secretari d’Estat, Toni Rodríguez; i la coordinadora responsable de la reforma, Elisabet Almarcha, els sindicats van acordar no firmar l’informe de la comissió consultiva en senyal de protesta i dimitir de l’esmentat organisme. Després de la reunió d’encara no mitja hora i on va quedar clara la posició d’enfrontament entre administració i representants sindicals, Descarrega i els seus col·laboradors s’hauria reunit a soles amb els membres de la comissió. I allí es va reiterar que
no es firmaria l’informe, que com ha reiterat fins i tot el Tribunal Constitucional malgrat no ser vinculant sí que és necessari, i es va descartar, però, la dimissió atès que es considera que és més fàcil poder ‘controlar’ les maniobres governamentals formant part dels òrgans consultius que no pas quedant-ne al marge.
Els sindicats lamenten no haver estat escoltats en cap moment de tot el procés. Consideren que el Govern ha fet i desfet com ha volgut i només mirant els interessos de l’administració. Els representants sindicals lamenten, per exemple, que no se’ls hagin facilitat els informes que justifiquen el cost d’oportunitat de la reforma i el cost econòmic que suposa la seva implementació. I més enllà de les formes, en el fons també hi ha elements que han indignat els treballadors. Com per exemple, que sense haver-ho plantejat en cap moment el Govern canviés els triennis per convertir-los en quinquennis. Però el que més enutja és que es premiï els directors de departament, càrrecs com a mínim de semiconfiança i que actualment, molts d’ells, són propers, lògicament, als mandataris polítics.
La clau de volta d’aquesta qüestió rau en la consolidació salarial del complement que reben els directors. És a dir, aquella prima que rep una persona que fa de director i que fins ara, si la persona en qüestió és destituït o cessa en el càrrec, perd, també, la prima. En canvi, a partir d’ara, el Govern proposa que la prima passi a integrar-se en el salari independentment de si el director o directora en qüestió deixar de ser-ho amb posterioritat. A més, també computa dita prima a efectes de jubilació, cosa que encara indignat més els sindicats.
Resulta, que una de les justificacions, fins i tot dels tribunals, per denegar els recursos contra la llei que modifica les condicions de jubilació dels treballadors públics és que no tenien uns drets consolidats si no que sols eren expectatives de dret.
En canvi, amb la reforma que es projecta destinada als directors de departament, segons les fonts sindicals consultades, passarien a tenir drets adquirits en la jubilació tot i q no els hagin exercit encara en no estar jubilats. La ironia de tot plegat segons els representants sindicals arriba al punt que el Govern manté una disposició que només afecta un sol funcionari, de plena confiança de l’executiu, per tal de poder-li assegurar completament tots els drets de jubilació, cosa que en la immensa majoria de treballadors de l’administració no passarà.
Comentaris