¿Quina relació professional li va valdre a Meritxell Mateu 48.000 euros? Respostes a algunes preguntes

¿Quina relació professional li va valdre a Meritxell Mateu 48.000 euros? Respostes a algunes preguntes
¿Quina relació professional li va valdre a Meritxell Mateu 48.000 euros? Respostes a algunes preguntes

¿Però quin tipus de relació tenia la consellera general demòcrata Meritxell Mateu amb Banca Privada d’Andorra (BPA), amb Landstreet, amb Joan Pau Miquel o amb qui fos que li valgués una remuneració de 48.000 euros pagats en vuit transferències de sis mil euros cadascuna entre el 3 d’abril del 2012 i el 30 de juny del 2014? És la pregunta, o una de les preguntes, que li hauria de fer la batlle instructora del ‘cas Landstreet’ si mai la cités a declarar. 

La mateixa pregunta que s’hauria de formular, per interès de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), a tot un seguit de persones que la parapública esmenta en una querella presentada el 29 de febrer del 2016. ¿Hi surt el nom de Mateu en aquella querella? No. Definitivament. Hi surten tots els que hi han de sortir, si es manlleven les paraules del president del consell d’administració de la CASS, Jean-Michel Rascagneres. Però el nom de la parlamentària de DA no hi apareix. I que quedi clar: s’hi citen els beneficiaris de pagaments de Landstreet com a testimonis. Perquè expliquin quina relació tenien amb BPA i si van percebre allò que l’exconseller delegat del banc intervingut, Joan Pau Miquel, hauria manifestat. I es pot arribar a entendre que no surti perquè no va ser objecte de regularització.

¿Què feia Meritxell Mateu a BPA essent també consellera general -ho és ara i ja ho va ser la passada legislatura- a temps complet? Segons va manifestar ella mateixa a ‘Diari d’Andorra’ era assalariada a temps parcial de BPA amb un contracte verbal. Mateu, ‘dissenyadora’ de lleis, desconeix la legislació quan fa l’esmentada afirmació. El Codi de relacions laborals estableix en els articles 12.2 i 60 que els contractes que van més enllà dels ordinaris s’han de fer, sí o sí, per escrit. L’article 60 en concret es refereix als contractes a temps parcial. 

El precepte en qüestió diu: “El contracte de treball a temps parcial s'ha de formalitzar per escrit, i s'hi han de fixar els dies naturals i les hores en què la persona treballadora ha de prestar els seus serveis.Es considera nul tot pacte en què la persona treballadora accepti en el moment de la formalització del contracte qualsevol canvi unilateral d'horari per part de l’empresa.” Només amb l’exposat anteriorment se n’aniria en orris l’argumentació de Meritxell Mateu. Però encara més. La consellera va percebre la remuneració de manera trimestral. Sis mil euros en vuit ocasions. Els assalariats cobren a tot estirar els tres dies posteriors a la finalització del mes treballat. I també la legislació marca aquesta situació. Ho recullen els articles 83 i 84 de l’esmentat codi.

Miquel no la regularitza perquè no és assalariada

Igual de clar que Mateu diu tenir que era assalariada de BPA ho tenia Joan Pau Miquel quan amb fets ha demostrat que d’assalariada no n’era ni n’havia estat. ¿I això per què? Quan mesos després de ser empresonat i abans que la CASS es querellés contra ell el directiu bancari regularitza la situació fent arribar a la parapública un xec pel muntant que considera que hauria suposadament defraudat, Miquel mai inclou Mateu en aquestes regularitzacions. Per tant, no cotitza per ella perquè l’exconseller delegat entén clarament que no existia tal relació de patró-assalariat. I és que no ho era. En canvi, Miquel sí que fa constar Meritxell Mateu en una relació de noms de persones que haurien percebut pagaments de Landstreet en una declaració escrita que el seu advocat tramet a la Batllia el 13 d’agost del 2015.

Doncs bé, totes les persones físiques que apareixen en els llistats annexes que Miquel aporta en la declaració esmentada, la CASS els inclou en la querella que firma l’advocada Sophie Bellocq el 29 de febrer del 2016. La querella no és contra BPA ni contra Landstreet. Va dirigida explícitament contra Joan Pau Miquel i la parapública és constitueix en acusació particular “per un presumpte delicte major continuat de defraudacions a la CASS per una quantitat superior a 30.000 euros”. Entre les diligències que la parapública sol·licita a la batlle que es facin hi ha les declaracions de tot un seguit de persones que han percebut pagaments de Landstreet. 

Totes aquelles persones que apareixen a la querella estan o han estat clarament vinculades a BPA. Excepte un parell o tres, tots són o han estat assalariats del banc i tots surten al llistat ofert per Miquel. Meritxell Mateu no surt en la relació que facilita la parapública per tal que la Batllia els cridi a declarar . La CASS en cap moment acusa cap d’aquelles persones. Queda ben clar. El que demana és que “hauran d’explicar cada una d’elles si són o han estat empleats de BPA SA o BPA FONS SA o empleats del grup d’empreses de BPA. Hauran de confirmar si van rebre les remuneracions que apunta per cada una d’elles el senyor Miquel, si han rebut altres remuneracions no apuntades pel mateix i si el total rebut ha estat o no cotitzat a la CASS”. Vaja, no se’ls pretén demanar res que no es pogués demanar també a la consellera demòcrata.

Fins aquest dilluns 26 de setembre, segons fonts coneixedores del sumari, Mateu no apareixia en cap eventual ampliació de querella ni complement presentat per la CASS. ¿Tenia clar la parapública que la parlamentària no era assalariada de BPA i, per tant, ja no la va incloure a la relació de noms per què només hi surten els que hi havien de sortir? Probablement, durant la sessió de control de dimarts al Consell General alguns d’aquests dubtes quedaran esvaïts. Probablement Meritxell Mateu haurà de donar als seus companys algunes explicacions més de les que hagi pogut donar fins ara.

Què hauria fet

Però si sembla clar que Mateu no era assalariada de BPA… ¿què era? L’Altaveu ja va explicar que la tasca que se li havia encomanat era conèixer fil per randa un producte assegurador que oferia la multinacional Allianz. I que un cop la consellera tingués clar l’interès que podia tenir per al banc que li contractava el seu assessorament i l’eventual interès general, mirar d’aconseguir que es tiressin endavant els canvis legislatius necessaris per poder implantar aquella figura. Eren necessàries modificacions a les Lleis d’immigració i de la CASS. Aquest comportament hauria de ser valorat molt probablement des d’un àmbit penal. Hauran de ser els tribunals, en tot cas, els que valorin si en aquesta presumpta ‘operativa’ hi ha algun tipus d’irregularitat delictiva més enllà de les contradiccions amb el reglament del Consell General ja denunciades per representants de les formacions polítiques que integren l’oposició parlamentària.

Però posem per cas que el treball descrit fins ara no fos el que va ser. I, simplement, que a la consellera se li hagués demanat un estudi sobre l’evolució del projecte de la trumfa autòctona o un assessorament per com decorar millor les oficines del banc. Perfecte. Una feina molt lícita. Ningú no hi podria dir res. Això sí: la consellera, com a mínim, hauria d’haver tingut donat d’alta un comerç -i pagar els corresponents tributs per això, com l’impost de radicació comunal a la parròquia on tingués ubicat el comerç-, hauria de cotitzar com a mínim en el règim d’autònom de la CASS, i hauria d’haver liquidat els tributs corresponents a la feina feta -ISI o IGI segons el moment, per exemple-. Tot plegat com a mínim. Res de tot això no consta que fes o tingués al corrent Meritxell Mateu, que va ser un dels parlamentaris més bel·ligerants amb BPA quan va esclatar la crisi el març de l’any passat.

La policia, en un informe que figura en el marc de la causa Landstreet, ja explica que no s’han pogut acreditar en virtut de què es fan els pagaments des de l’esmentada societat a Meritxell Mateu. Un altre dubte que sorgeix en relació als 48.000 euros pagats a la consellera quan ja era consellera i ho era a temps complet és què va explicar als responsables de l’auditoria de comptes i clients de BPA. Segons diverses fonts, els especialistes de PricewaterhouseCoopers amb el suport de gestors de l’entitat intervinguda haurien demanat a Mateu l’origen d’aquells ingressos periòdics i reiteratius en el temps durant una temporada. I repetitius en els imports. ¿Va explicar llavors la consellera que era assalariada a temps parcial? ¿Va explicar que era el pagament per un informe sobre les herbes remeieres? ¿Va argumentar que eren unes gratificacions per fer de ‘lobbysta’ i mirar que es canviessin algunes lleis? ¿Hauria dit que eren entrades que corresponien al seu marit però no va aportar cap justificant? En tot cas, Mateu no va quedar blocada a BPA i va passar a Vall Banc.

Tema de campanya electoral en somort

L’arena política i mediàtica coneix el cas des de la campanya per a les eleccions comunals del desembre de l’any passat. És a dir, qui més qui menys en cercles polítics i també en alguns mitjans de comunicació tenia constància des del novembre del 2015 que Meritxell Mateu havia percebut una quantitat a l’entorn de 40.000 euros d’una societat vinculada a BPA que estava sent investigada a la Batllia. En el marc del joc poc net que massa sovint es fa en les èpoques preelectorals, hi va haver alguns polítics que després de tenir accés molt parcial al sumari del cas van acabar fent córrer un parell de documents que ja indicaven amb certa claredat però no de forma total els pagaments que ara han sortit a la llum pública. La documentació va originar comentaris i xiuxiuejos i va acabar arribant a les redaccions d’alguns mitjans de comunicació. Per diferents motius tots van descartar-ne la seva difusió. Motius? Perquè no es podia corroborar l’autenticitat dels documents, perquè no es creia adient publicar una informació que podia condicionar la campanya electoral o, simplement, perquè alts dirigents del grup parlamentari demòcrata haurien ‘recomanat’ que es deixés el tema al calaix.

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.