PwC i l'AREB renegocien el contracte per intentar llimar divergències

Les fortes divergències entre els responsables de PricewaterhouseCooper’s (PwC) encarregats de dirigir els treballs d’auditoria de Banca Privada d’Andorra (BPA) i diferents membres de l’administració andorrana, especialment, amb l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), que van portar els primers a plantar-se, han acabat conduint a una renegociació del contracte multimilionari que lliga els uns amb els altres. Com a mínim fins a final de novembre professionals de la consultora d’arrel americana continuaran treballant en la revisió de comptes i clients i en l’elaboració d’informes i assessoraments. Les anàlisis estan molt avançades però, ni molt menys encara acabades. No obstant això, era clar des de fa algunes setmanes que aquesta que avui s’acaba havia de ser la darrera d’estada del nombrós equip de PwC al Principat. Quan va quedar clar que el treball no estava finalitzat i que es necessitaria més temps es va preveure un allargament de l’estada que, finalment, els responsables de l’auditora van descartar com a mesura de força davant dos elements essencials: l’AREB, que va substituir en les seves responsabilitats l’INAF, que va ser l’organisme que inicialment va signar la contractació dels serveis de PwC, feia alguns mesos que no complia amb les seves obligacions de pagament respecte de la consultora. L’agència encara avui no disposa de pressupost per fer front a segons quines despeses. Un altre element de disputa forta és la forma i, sobretot, el fons de l’informe que la consultora hauria d’elaborar com a resultat del seu treball. Els responsables de PwC haurien lliurat un parell d’esborranys de l’esmentat document de conclusions a l’administració andorrana. En tots dos casos s’hauria retornat el treball amb el prec que es reelaborés perquè l’exposat no responia a allò que l’AREB, l’INAF, el Govern esperaven, sense que les fonts consultades hagin pogut concretar res més que això. PwC ha deixat clar dues coses des de fa temps: que una cosa és una auditoria i l’altra l’acompanyament que està fent en matèria de confecció de nous dossiers de clients (KYC). I, a més a més, que serà fidedigne en reflectir en allò que signi el que realment consideri que és la situació real. Detectada.

La meitat de personal

Sobre els aspectes concrets de la renegociació contractual no n’ha transcendit cap detall de fons. Això sí, diverses persones properes a l’equip de treball de PwC al Principat han explicat que, en principi, aquest divendres marxaven del país la immensa majoria del centenar de persones (dijous de la setmana passada el grup hoteler en els establiments del qual s’han allotjat els consultors de l’auditora encara ostentaven 105 habitacions reservades). Després de mig any llarg serà el primer cap de setmana en què l’activitat a les instal·lacions de BPA serà baixíssima. Però a diferència de l’amenaça inicial, dilluns tornaran professionals de PwC. Però en molt menor mesura. L’equip que hi ha hagut treballant les darreres setmanes es dividirà aproximadament en dos i aniran fent torns. O sia, el nombre persones de la consultora que treballaran al país a partir de la propera setmana quedarà reduït a la meitat del que ha estat habitual els darrers temps. No obstant, de feina encara en queda. En alguns casos, encara ara, s’han donat instruccions perquè es revisin de nou i, fins i tot, es tornin a fer KYC que s’han fet ja en presència dels consultors de PwC. En altres ocasions, i tot repassant el treball fet en vista a elaborar els informes finals s’ha comprovat que manca documentació i s’ha de reclamar de nou o recuperar-la d’entra el munt de paperassa que s’ha anat generant en tots aquests mesos. Sobre el cost, el que és clar és que PwC, que es fa càrrec almenys inicialment i de forma directa de la despesa d’allotjament dels seus professionals, havia percebut una ínfima part del que ja ha facturat. I no només això: encara queda treball per facturar. L’AREB ha rebut factures per un valor superior a 10 milions d’euros i tot just si n’ha abonat un parell. El ministre de Finances i un dels tuteladors del procés, Jordi Cinca, ha anat recordant els darrers dies que l’AREB carregarà el cost de l’auditoria a qui correspongui. I que la ‘llei BPA’ permet imputar els costos al banc en resolució. Aquest és el missatge que s’hauria volgut fer passar a PricewaterhouseCooper’s i que la firma americana no s’ha volgut empassar. En aquest sentit, fonts coneixedores de la situació han explicat que PwC ha recordat per activa i per passiva que el contracte inicial el va firmar l’INAF i, després, s’hi ha subrogat l’AREB. I que serien aquests dos organismes contra els quals podria actuar legalment en cas d’impagament. Que no li servia una remissió legislativa per actuar eventualment contra BPA si fos el cas que l’AREB acabés per no abonar les factures que se li presentessin. La nova redacció del contracte podria recollir aspectes per aclarir aquest escenari, segons han pronosticat fonts jurídiques que han deixat clar, però, que no coneixen el contingut concret de la renegociació.

Comandaments que entren; comandaments que busquen sortida El ball de noms per a la confecció de les estructures directives de Vall Banc continua. Si sota qui és avui administrador de BPA i conseller delegat del banc pont, Fernando Vázquez, s’hi havien col·locat sis àrees comandades pel mateix nombre de persones. Ara s’hi afegit un setè responsable. Que si no està al mateix nivell dels sis primers poc li’n falta. I es tracta d’una incorporació forana. El massanenc Òscar Gelabert ha deixat l’INAF per comandar un departament encarregat d’analitzar els riscos. Gelabert ja s’ha dirigit al que serà el seu nou equip de treball i fins i tot ha designat la que hauria de ser la seva mà dreta. I si els uns entren, els altres preparen, aparentment, la seva sortida. Dels sis responsables d’àrea un és Marc Cornella, encarregat de recursos humans i que ja era el responsable de l’àrea de gestió de persones en la BPA ‘de veritat’. Si no hi ha canvis de darrera hora, la sortida professional final de Cornella seria la SEMTEE. És a dir, la societat que gestiona els termolúdics de Caldea i Inúu. El pas no s’ha fet. Però sí que s’estan movent les peces que haurien de fer possible la recol·locació. El trencaclosques afectaria l’entitat bancària, la intervinguda o la nova, tan hi fa, i, també, dues empreses parapúbliques o de participació pública. Andorra Telecom hauria forçat la sortida del fins ara responsable de l’àrea de recursos humans perquè pugui assumir aquesta responsabilitat qui és encara el director adjunt (amb responsabilitats sobre la gestió de persones, i anteriorment únicament responsable de recursos humans) de Caldea, Christian Fernández. L’àrea de recursos humans del termolúdic quedaria orfe i el buit, en principi, l’hauria de passar a ocupar, suposadament, Marc Cornella. Els moviments en cascada s’estan dissenyant i, tots, no s’han pas produït.