Pressupost 2016: menys ingressos, menys inversió, més despesa de personal i més dèficit

Pressupost 2016: menys ingressos, menys inversió, més despesa de personal i més dèficit
Pressupost 2016: menys ingressos, menys inversió, més despesa de personal i més dèficit

Vint dies després del termini màxim fixat per la llei, el Govern ha dut avui al Consell General el pressupost per al 2016. Una previsió comptable que preveu menys ingressos, que planteja fer encara menys inversió en obra nova que en altres exercicis i que, en canvi, contempla més despesa en personal i un dèficit més elevat que el previst per aquest 2015. I tot plegat després d’absorbir 18 milions més que el que s’haurà absorbit enguany dels beneficis que obté Andorra Telecom. I tot, assegura el ministre de Finances, Jordi Cinca, en un clima de moderació i contenció davant els interrogants que planteja el ‘cas BPA’. Però els comptes no preveuen ni un euro directe i explícit per les eventuals contingències que pot generar la gestió de la crisi bancària. Una altra cosa és que, de forma indirecta, l’economia se’n ressenti de forma genèrica. Global.

Les dues principals magnituds deixen un saldo negatiu, uns números vermells, de 28,27 milions d’euros. Un 8,46% més que l’anterior pressupost. El Govern preveu ingressar fins a 395 milions mentre que ha establert les despeses en 423 milions d’euros. Cinca ha explicat que la previsió pressupostària per al proper exercici havia d’estar marcat per la consolidació de la millora econòmica i per l’adaptació a la denominada ‘regla d’or’. I que, en canvi, el ‘cas BPA’ ha obligat a fer previsions conservadores. Tanta conservació ha dut a incomplir els terminis de presentació d’un dels projectes de llei clau en qualsevol exercici. I no només això: el Govern també ha entregat fora de temps el marc pressupostari fins al 2019 que la llei de sostenibilitat obliga a realitzar. Però no passa res. Un informe del Consell assegura que com que no hi ha una sanció associada al retard en l’entrega dels comptes, els comptes es poden entregar fora de termini i tal dia farà un any. Ara, el que és segur és que el 2016 s’haurà de començar sense pressupost aprovat i recorrent als famoses dotzenes parts dels comptes previstos per al 2015. La previsió pressupostària lliurada en seu parlamentària ve marcada, això sí, per dos altres conceptes destacadíssims: es deixa sense efecte la congelació salarial als funcionaris més ben retribuïts de l’administració central i s’incrementa en dos punts la cotització a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS).

Ingressos

Però tornem a l’horitzó 2016. El pressupost preveu una caiguda de la recaptació procedent tant de la imposició directa com de la indirecta. Els ingressos pels impostos directes pateixen un retrocés de l’11,27% respecte del previst per aquest any degut, principalment, a què es preveu que les empreses obtinguin menys beneficis o, com a mínim, que en declarin menys (i, per tant, la recaptació en matèria d’impost de societats caurà passant de 38,6 milions a 35,1), i que l’entrada en vigor dels acords de no doble imposició facin minvar de forma molt notable (de 14,4 a 5,4 milions) la recaptació sobre la renda obtinguda per aquelles persones no residents. Paral·lelament, el Govern preveu incrementar gairebé en cinc milions els ingressos per IRPF. Però no n’hi ha prou per incrementar la balança. Pel que fa als impostos indirectes, la patacada forta provés de la menor recaptació que es preveu per dues circumstàncies fonamentals: el tabac i els bancs. La partida en què s’inclouen la recaptació per la taxa que grava el tabac cau de més de set milions d’euros. L’IGI es preveu que pateixi una davallada superior als nou milions. La crisi bancària, ja no només el ‘cas BPA’, hi té molt a veure, en aquest descens. En global, la caiguda de la recaptació per imposició indirecta és del 5,4%.

La baixada en imposició directa i indirecta es compensa, mooooolt tímidament, per un increment en l’apartat de taxes i altres ingressos. Tan tímidament que en xifres reals no arriba ni al milió d’euros. Però el gran cop d’efecte l’aconsegueix el Govern portant cap a la caixa general la totalitat dels beneficis que es preveu que obtingui Andorra Telecom aquest 2015. Rarament tots els guanys de la parapública s’incloïen en el pressupost general. Aquesta vegada sí. 26,3 milions. És a dir, 18 milions més del que es va preveure per aquest 2015. El ministre de Finances ha justificat aquesta decisió recordant que les reserves d’Andorra Telecom ascendeixen a 250 milions d’euros i per tant aquesta mesura no compromet les inversions que s’hagin de fer. Els usuaris de la companyia monopolística es recordaran en aquest moment de com són de cares les factures de la parapública i quin mal servei ofereix, amb avaries greus no fa pas tantes setmanes.

Despeses

Si els ingressos van avall, les despeses van amunt. Es redueix la despesa financera -el preu del diner, que no fixa pas el Govern d’Andorra, alguna cosa hi té a veure- i es preveu menys inversió (tot just 42 milions projectats, dels quals, 32,3 corresponent a obra nova). En canvi, la immensa majoria de les altres partides s’enfilen. De forma continguda, però constant. Només en el capítol de transferències corrents hi ha una minva. I destacada. Però és del tot comprensible. L’executiu haurà de transferir menys diners a la CASS (més de nou milions menys) perquè amb la pujada que s’executarà en les cotitzacions (l’1% a càrrec de l’empresari; l’1% a càrrec de l’afiliat) també es reduirà el dèficit. En canvi, l’increment dels dos punts en matèria de seguretat social és una de les raons, només una, que explica l’increment projectat en despeses de personal.

En global, el funcionariat de l’administració central suposarà a l’Estat haver de desemborsar pràcticament 108 milions d’euros, un 3,4% més que el 2015. L’increment s’explica pels següents conceptes: 557.472,86 euros en noves contractacions; 860.445 euros per l’increment de les cotitzacions a la CASS ja referit; 2.153.176 euros per deixar sense efecte la ‘tisorada’ aplicada des del 2012 als salaris de més de 3.000 euros; i 834.811 euros més per dotar el pla de pensions de la Funció Pública. Els béns corrents i els serveis experimenten un increment percentual superior al 6%, gairebé tres milions en xifres absolutes. L’executiu imputa aquesta puja al fet que s’hagin de contractar més assessors per donar resposta a les necessitats i obligacions derivades de l’acord monetari, la lluita contra el blanqueig i la negociació amb la Unió Europea.

Si es mira la disposició pressupostària assignada per ministeris, qui remena més diners és el ministeri de Finances (gairebé 85 milions) seguit del de Salut, Benestar i Ocupació (84 milions després de la rebaixa de nou milions i mig degut a la necessitat de menys transferència corrent per a la CASS). Al cantó oposat, els ministeris que surten més barats o als quals se’ls assigna menys recursos, hi ha Afers Exteriors (7,3 milions) i Cultura, Joventut i Esports amb poc més d’onze milions.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.