La comunitat xilena resident al Principat viu amb “preocupació” els esdeveniments de les darreres setmanes al seu país d’origen. La inquietud es canalitza en dues direccions. Per una banda, la por a què coneguts, familiars o amics puguin ser víctimes dels greus aldarulls i de les accions de les forces governamentals. Per l’altra, la sensació que s’està tornant a temps foscos d’aquell Estat, amb vulneració de drets humans bàsics.
Així ho explica Marianela Harrison, presidenta de l’Associació de xilens a Andorra. Fa setmanes que al seu país es viu una situació d’enfrontaments durs i violents entre manifestants que han sortit al carrer i la policia i l’exercit, fins i tot amb la declaració del toc de queda a les nits. El detonant va ser l’anunci de la pujada del preu del bitllet de metro, que va acabar d’encendre una població ja molt molesta amb moltes altres mesures impopulars adoptades pel govern de dretes de Sebastián Piñera.
“És evident que aquí no estem vivint directament la situació, la crisi que hi ha allà, però tens familiars i amics i sents molta impotència”, explica Harrison, que admet que “intentem estar en contacte amb ells tota l’estona, sobretot amb els que viuen a les zones on hi ha més vandalisme”. Afortunadament, per ara no hi ha cap notícia que algun dels familiars dels prop de 200 xilens que resideixin al Principat hagi estat víctima de la situació. “Però la por hi és”, apunta.
Per a la presidenta de l’associació, la pujada del preu del metro és “només la gota que vessa el got” perquè al Xile “feia molts anys que el que es feia no era viure sinó sobreviure”. Per això, des de l’entitat es va voler donar suport als ciutadans que “lluiten pels drets de tots” amb una concentració el passat diumenge a la plaça de l’antiga seu d’Andorra Telecom. “Els hi volem donar suport perquè ells estan donant la cara”, afirma Harrison. Més de 50 persones hi van acudir.
Des de l’associació, a més, s’expressa la por al retorn de Xile a temps més foscos, amb fets que recorden la dictadura d’Augusto Pinochet, com ara “desapareguts i morts”. Així, lamenta que “estem retrocedint quan pensàvem que era un país democràtic i, en canvi, ara no pots sortir al carrer si és més tard de les set”, comenta.
L’entitat no descarta tornar a fer algun acte com el del diumenge en funció de com evolucionin els esdeveniments. “Estem atents a la informació que ens arriba”, indica, tot i que l’esperança és que “si hem de fer alguna manifestació més sigui per celebrar que s’han aconseguit coses pel bé del poble”.
Comentaris (1)