Els reptes de futur de les relacions internacionals passen pel multilateralisme

La primera sessió del cicle de trobades que organitzen de forma transversal el Govern, el Consell General i els comuns, posa de manifest que els microestats tenen uns avantatges geopolítics però es poden diluir en un món més interconnectat a nivell de xarxes

Comentaris

Emmanuel Comte durant la seva intervenció.
Emmanuel Comte durant la seva intervenció. REPTES DE FUTUR

Els ponents en la primera sessió de treball del cicle de trobades que organitzen de forma transversal el Govern, el Consell General i els comuns amb el títol  'Andorra, reptes de futur' han assenyalat pel que fa al desenclavament físic i a les relacions internacionals que la clau passa pel multilateralisme. Hi ha intervingut, Pere Vilanova de la Universitat de Barcelona, Emmanuel Comte (Barcelona Centre for International Affairs), i Francesc Robusté (Universitat Politècnica de Catalunya).

En el marc del multilateralisme s'ha de continuar apostant per l'acord d'associació amb la Unió Europea (UE). El multilateralisme permet tenir una visió més àmplia de les relacions internacionals. Durant les ponències també s'ha posat de manifest que els microestats tenen uns avantatges geopolítics però es poden diluir en un món més interconnectat a nivell de xarxes.

Han coincidit en assenyalar que molts dels reptes globals a nivell internacional dels pròxims anys seran més fàcils de solucionar a escala petita. Veuen aquesta petitesa com una potencialitat a explorar així com la regionalització d'Europa que pot afavorir un petit país. En aquest punt, Emmanuel Comte ha exposat com de factibles poden ser per a Andorra algunes de les problemàtiques que afectaran el món al llarg dels propers anys. Ha alertat que les pressions de futur poden posar en perill la independència d'Andorra. Sobre el multilateralisme ha opinat que és més fàcil per Andorra moure's en aquest sector i no pas en les relacions bilaterals "perquè queda més protegida. El multilateralisme té una sèrie de normes que protegeixen als petits països".

En aquest àmbit de la política exterior, creu que cal aprofundir en el camí actual que s'ha seguit des del 1993 i no canviar de rumb. Ha destacat que la lliure circulació de persones no implicarà cap problema per a Andorra. Pere Vilanova, per la seva part, després de fer un repàs al passat ha apuntat cap a on poden evolucionar les relacions internacionals durant les properes dècades. 

Pel que fa al desenclavament i al transport, s'han mostrat partidaris d'estar al cas de les tendències a nivell internacional i no d'exemples concrets de tren o d'avió. Així s'hauria de parlar de transport en singular i no en plural perquè una tendència és l'amodalitat. S'ha de parlar del transport d'un lloc a l'altre abans que del mitjà que s'ha d'utilitzar. Els desplaçaments han de ser més sostenibles. Francesc Robusté ha destacat que el percentatge de mobilitat no obligada -per oci o per turisme- ja supera el de l'obligada que inclou estudis i treball. 

La primera taula ha comptat amb un pròleg a càrrec de la Síndica general, Roser Suñé, i del cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral. Suñé ha demanat als assistents que "vinguin amb la ment oberta" mentre que Majoral ha avançat que de les sessions "només es treuran coses positives".

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.