El PSC lidera unes renyides eleccions catalanes que consoliden el bloc independentista

L’alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega (Junts), i el regidor socialista Òscar Ordeig tindran seient en un Parlament on irromp amb una força inusitada l’ultradreta de VOX, que porta al daltabaix Ciutadans i PP

Els resultats de les eleccions catalanes.
Els resultats de les eleccions catalanes.

Les eleccions catalanes han estat tant disputades com tots els pronòstics deien. En nombre de vots, els socialistes encapçalats per Salvador Illa han estat la primera força obtenint, però, els mateixos diputats que l’ERC de Pere Aragonès que té més números per presidir la Generalitat que el fins fa poc ministre. Els comicis, sostinguts en una participació força minsa, deixen múltiples variables sobre la taula a nivell de pactes. Però permeten visualitzar la consolidació del bloc independentista. Una altra cosa és que les formacions que l’integren (ERC, Junts i CUP) s’entenguin per governar.

El PSC ha aconseguit 33 diputats, els mateixos que ERC. El Junts de Carles Puigdemont liderat aquestes eleccions sobre el terreny per Laura Borràs ha obtingut un escó menys (32). Seran les tres grans forces del Parlament de Catalunya i sobre les quals els propers dies recauran totes les mirades en relació amb els eventuals pactes després d'uns comicis que només ha mobilitzat el 53% de l'electorat producte de la pandèmia. Els resultats de socialistes i els independentistes de Junts permeten col·locar a l’hemicicle català dos urgellencs. L’alcalde de la Seu, Jordi Fàbrega, número 3 de Junts per Lleida, i el cap de cartell per la circumscripció del PSC i regidor a l’Ajuntament de la capital de l’Alt Urgell, Òscar Ordeig, tindran escó.

Fàbrega i Ordeig formaran part d’un Parlament on onze dels 135 diputats seran de la ultradretana VOX. La formació de l’extrema dreta irromp amb una força inusitada a la cambra catalana. Al seu torn, la seva aparició, sumant més escons dels que li donaven els sondejos més optimistes, causen un daltabaix d’allò més gran a Ciutadans i Partit Popular (PP). La formació d’Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa podrà formar, justet, grup parlamentari. Però passa de ser el partit més votat el 2017 a caure en picat aquest 14-F i obtenir sols sis diputats.

dades
 

El PP només tindrà tres representants i és l’última formació en accedir al Parlament. Els neoconvergents del PDeCAT no han aconseguit cap acta de diputat. PSC, ERC, Junts, VOX…i després nou diputat de la CUP i vuit d’En Comú Podem. Aquesta darrera força, liderada per Jèssica Albiach a Catalunya i que té com a cares visibles Pablo Iglesias a Madrid i Ada Colau a Barcelona ha estat la primera en clamar un pacte a tres bandes que els inclogui a ells juntament amb el PSC i Esquerra.

El fins fa poc ministre de Sanitat espanyol i ara cap de llista dels socialistes catalans, Salvador Illa, ha celebrat els resultats obtinguts i ha assegurat que es presentarà a la investidura. Ara per ara, però, no hi ha res clar. I l’únic bloc amb clara sintonia que sumaria amb escreix majoria absoluta (situada en 68 de 135 diputats) és l’independentista d’Esquerra, Junts i la CUP. De fet, els 74 diputats que sumen entre les tres forces són més dels 70 obtinguts el 2017. Vénen dies d’intenses negociacions.

No obstant això, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha deixat clar, però, que la seva formació, després de 80 anys, ostentarà la presidència de la Generalitat. Això deixa en una situació molt complicada la possibilitat que hi hagi qualsevol entesa on conflueixin Esquerra i PSC. També la candidata de Junts, Laura Borràs, ha deixat clar que ja havia contactat aquesta mateixa nit amb Pere Aragonès (ERC) -que ha deixat clar que pretén aliniar totes les forces favorables a l'autodeterminació i l'amnistia per convertir-se en president- i la cap de llista de la CUP, Dolors Sabater.

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.