El PS considera que amb l’aeroport de Grau Roig el Govern fa un “doble o triple joc”

Els socialdemòcrates són contraris a la construcció d’un aeroport al bosc de Moretó alhora que manté que els informes de l’Autoritat Aeronàutica Andorrana són prou contundents com per deixar córrer el projecte. Pere López ha vingut a dir que ja s’han invertit molts diners de l’erari públic com per continuar insistint en una iniciativa de molt dubtosa viabilitat. I en certa forma lamenta que es vagi fent l’orni des de Prat de la Creu quan el comú de Canillo ja s’ha posicionat en contra del projecte, i els mandataris són demòcrates, i la corporació d’Encamp ha manifestat no tenir cap mena d’informació sobre el projecte -segons que ha recordat López- i també és dirigit per una majoria demòcrata-liberal.

Per al conseller socialdemòcrata “en una fase primària” del projecte “es pot sostenir” un no posicionament. Però quan ja s’està en una fase del treball més avançar “no és gaire seriós” aquest joc multibanda davant “d’un projecte d’aquesta magnitud i característiques”.

El dirigent del PS també ha tornat a insistir amb la qüestió de la mobilitat i la “inacció” del Govern per aconseguir que les restriccions dictades per Catalunya no afectessin o afectessin molt menys del que ho han fet aquest hivern. Pere López ha assegurat que no els consta que des de Prat de la Creu es fes cap gestió amb Madrid directament per assegurar el que ara sembla una evidència: que la Generalitat no podia imposar restriccions perquè la frontera depèn de l’Estat i l’Estat mai no es va posicionar sobre la qüestió ni va mantenir cap tancament.

Per a López, el Govern va fer “una lectura incorrecta” de la situació i, d’aquí, va passar a cometre “un error de magnituds molt elevades”. Tot plegat, segons el parlamentari socialdemòcrata, “no s’ha sabut defensar els interessos del país” i això, a nivell econòmic, ha tingut una conseqüències molt grans, atès que l’hivern s’ha perdut pràcticament per les restriccions imposades des de Barcelona, amb qui s’ha estat negociant una assimilació amb l’Alt Urgell, quan el que tocava era gestionar la situació amb Madrid.