Així, la consellera del grup demòcrata Maria Martisella, ha volgut recordar que l’abstenció alta i sobretot entre els joves no és pas un fenomen exclusiu d’Andorra. Més aviat, al contrari. Tot i això, reconeix que “cal canviar la forma d’aproximar-nos al jovent i parlar el seu idioma, de forma entenedora”. També considera necessari fer servir “les xarxes socials”.
Un fet important és que “la política toca els problemes de la gent”, però no es percep així. “No ho sabem explicar”, lamenta. A la vegada, considera que cal aconseguir “involucrar la gent en el dia a dia i no només cada quatre anys a l’hora de les eleccions”.
Des de Concòrdia, el conseller general Pol Bartolomé avisa que són dades “preocupants” i que “ens han d’interpel·lar a tots els partits com a participants de processos polítics i de les eleccions”. La realitat, apunta, és que “els joves cada cop tenen menys proximitat” amb les formacions. Avisa, però, que “hem de ser prudents a l’hora de buscar motius”.
Un seria, al seu entendre, el fet que molts joves estudien fora del país “i això pot generar una certa distància amb la política andorrana”. També reconeix que “els partits tenim la fama de ser massa verticals i potser toca ser horitzontals i que s’afavoreixi més la participació de la gent”. Per això, defensa que “cal ser més ambiciós amb projectes com els pressupostos participatius i no només fer que la gent voti cada quatre anys”.
Des del Partit Socialdemòcrata, el seu president i també parlamentari Pere Baró recorda que “fa molt temps que passa” i adverteix que “els polítics hem de fer autocrítica”. Toca “adonar-nos que no ens arribem a apropar els joves i que hem de saber fer-los arribar al missatge”. Un motiu de l’elevada abstenció pot ser, al seu entendre, el fet que “molts són nascuts al país i andorrans, però els seus pares mai han votat aquí perquè no ho són i això genera una desconnexió de la política”.
Baró remarca que revertir la situació i interessar els més joves per la política ha de ser “el nostre objectiu”. Una fórmula seria “solucionar els problemes del dia a dia com el poder adquisitiu o l’habitatge”. I, també, altres canvis “amb la nacionalitat, amb el vot a les comunals o donant-los més protagonisme”, com, assegura, “hem fet ara al PS”.
Per la seva banda, Carine Montaner, d’Andorra Endavant alerta que “una part dels joves no veu la utilitat d’anar a votar” i que “veuen la política com a una cosa negativa i estranya allunyada dels problemes del carrer i de les seves preocupacions”. Per això, defensa que “per pujar la participació electoral caldria recuperar la confiança dels ciutadans via una transparència absoluta”.
També considera necessari “trobar eines d’apropament als joves per fer-los participar en la vida política”. Iniciatives que, al seu entendre, poden ser un bon mirall com “el consell dels joves o els consells comunals d’infants”. El problema és que “entre els 15 i els 18 anys on hi ha res” i per tant, “s’ha de fer un pensament en aquest sentit”.
Des de Progressistes-SDP, el seu president, Josep Roig, insisteix en la preocupació que ha de suposar el fenomen de l’abstenció que atribueix bàsicament a tres factors: “un desinterès polític dels joves perquè molts consideren que per a ells no és rellevant o que no som capaços de representar les seves inquietuds, com ara l’emancipació o el poder adquisitiu; la manca de confiança en els polítics i en el sistema; i un sentiment d’improductivitat, pensar que la seva participació no tindrà cap impacte real”. Al seu entendre, és necessari revertir això. Com? Amb “educació cívica a les escoles”, però també “fomentant la seva participació en activitats comunitàries, fent servir els seus mateixos mitjans de comunicació social i millorar la seva representació als òrgans de direcció i als partits”.
Comentaris (11)