El paper de les minories comunals enfronta visions diferents dins de l’oposició del Consell General

La consellera d’Andorra Endavant, Carine Montaner, considera que hi ha massa polítics, i que amb els rols dels cònsols, el conseller major i els funcionaris, gairebé en tindrien prou

Comentaris

Pere Baró (PS), Carine Montaner (Andorra Endavant) i Carni Escalé (Concòrdia).
Pere Baró (PS), Carine Montaner (Andorra Endavant) i Carni Escalé (Concòrdia). CONSELL GENERAL

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

La situació de les minories als comuns torna al centre del debat polític. Mentre alguns grups parlamentaris defensen reforçar-ne els recursos per garantir una millor fiscalització i enriquir el debat institucional, d’altres aposten per mantenir el model actual, amb majories sòlides que assegurin la governabilitat. Entre la necessitat de control democràtic i el risc de bloqueig, les diferents formacions del Consell General dibuixen visions divergents sobre quin ha de ser el paper -i el pes- de les minories en la política comunal.

D’una banda, la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, considera que “hi ha massa polítics, sobretot a nivell comunal”, i que realment els que tenen el gran pés de la feina són el cònsol major i el menor i el conseller major, mentre que “els altres sí que fan feina, però amb menys persones ja ho farien”, assenyala. “Tu marques la línia com a polític, has de gestionar i has de prendre decisions. Però qui fa la feina són els funcionaris”, ha manifestat en declaracions a l’Agència de Notícies. Montaner ha posat com a exemple que la política comunal és com “la feina del consell”, en el sentit que “quan tu no estàs a ple temps, no estàs a ple temps”. “Les minories són les minories. Jo he estat sempre a la minoria al Consell General. Sempre intentes fer el millor possible amb el temps que tens. Així de clar, ja està”, ha sentenciat.

D’altra banda, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, assegura que cal donar més recursos a les minories polítiques. “Nosaltres estem més aviat en majories comunals. Estem ara mateix en tres coalicions governant i en una minoria, però això ha de ser indiferent. El que és important és que hi hagi una bona vigilància de la feina que es fa políticament, que el debat sigui també més ric, amb més arguments, que les propostes siguin també més refinades”, ha detallat, tot afegint que “la dedicació política de les minories, que sovint és dura perquè són poques persones als comuns, és essencial i penso que s’ha de reforçar”.

En aquesta línia també va el parer del president del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró, que ha apuntat que “les minories han de tenir la seva veu”. Baró ha reconegut que, “potser, hi ha corporacions que les tenen més en compte i corporacions que menys”, però que, “parlant del cas Andorra Vella, que és el que més conec, jo sé que els tenen presents”. “Hi ha maneres i maneres de fer, però és voluntat, en aquest cas, de les corporacions”, ha detallat.

LA MINORIA DE LA MASSANA

L’Agència de Notícies també recull l’experiència del líder de la minoria al comú de la Massana, Guillem Forné. “Un cop ens passen tot l’ordre del dia dels consells de comú, sobretot quan fa dos mesos que no n’hem fet, un dels punts més bèsties per nosaltres és la incorporació de les actes de totes les juntes que s’han fet des de l’anterior sessió”. “Revisar-ho tot de dalt a baix per a veure què s'ha aprovat o si hem de fer alguna pregunta resulta molt complicat”, ha explicat.

“Ara, com a mínim, hem aconseguit que les sessions siguin dilluns, la qual cosa ens dona el cap de setmana perquè, normalment, són tres dies hàbils des de la convocatòria”, ha relatat, tot destacant que “abans ens convocaven dilluns per fer-ho dijous”. Forné afegeix que “una de les demandes que tindríem és que, com a mínim, hi hagi una setmana d’antelació des de la convocatòria fins al ple del comú”.

Comentaris

Trending