Marsol, en una entrevista a RTVA ha reconegut que quan va presentar la proposta “sabia que difícilment agradaria a ningú”, però ha insistit que la voluntat, en tot moment, ha estat “protegir més l’arrendatari perquè és la part més dèbil”. En aquest sentit ha exposat que “potser no he sabut transmetre suficientment bé el que aquesta llei porta de bo”, que des del seu punt de vista és que “dona estabilitat i tranquil·litat de no haver d’estar pensant què passarà el desembre que ve”.
La titular d’Habitatge ha insistit que “el 60% dels contractes tindran una pròrroga d’entre 3 i 4 anys” i per tant, s’acaba “la situació d’angoixa” per si ha deixar el pis. A canvi d’aquesta seguretat, però, justifica que s’hagin d’aplicar increments a les rendes per “buscar una mica l’equilibri”. “No tots els propietaris són supermilionaris, n’hi ha que viuen de tenir tres pisos llogats”, ha remarcat, i tot i haver de reconèixer que “segurament no viuen al llindar de la pobresa”, ha reiterat que “tenen dret a tenir un increment mínim després de tots aquests anys, sobretot quan els obliguem a prorrogar”.
Conscients de les crítiques i reaccions que ha suscitat la proposta, Conxita Marsol s’ha mostrat oberta a què es puguin introduir modificacions al text. Però no masses. “Des de la majoria estem oberts a parlar-ne i el nostre grup parlamentari en parlarà i si els altres grups fan aportacions que siguin en benefici dels arrendataris, s’escoltaran”.
No ha amagat, però, “que no comptava que toquessin massa el text”, detallant que “l’he pactat molt amb el meu grup, no l’he entrat a la brava. Fa tres mesos que hi treballo”. Però sí que clarament ha dit que una de les coses que podrien canviar és la fórmula per aplicar la pròrroga. El projecte de llei presentat dilluns preveu que sigui l’arrendatari qui l’hagi de demanar per carta i amb un mes d’antelació. “Potser podria ser una obligació directa per la propietari i així fer-ho més fàcil. Pot ser una fórmula”, ha explicat. Però en cap moment s’ha referit a la possibilitat de modificar els percentatges d’increment. De fet, el president del grup parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, ja va dir públicament que el grup estava plenament d’acord amb el text i que no preveien haver de fer esmenes.
BORSA
D’altra banda, ha deixat clar que aquest marge de 3 o 4 anys que s’ha previst amb les pròrrogues és el temps que necessita el Govern per poder fer créixer el parc d’habitatges destinats a lloguer assequible. D’una banda, amb els pisos que es reformaran dels blocs que ha adquirit el Govern, i de l’altra, fent entrar al mercat els pisos buits.
Marsol ha assegurat que s’han identificat 1.700 pisos que estan tancats i buits perquè no gasten ni un euro, per exemple d’electricitat. I ara està pendent que les mútues parroquials li facin arribar les seves dades, per tant, la xifra podria arribar a “uns 2.500 pisos”. A més, també es vol que bona part dels 2.700 habitatges d’ús turístic que hi ha al país passin a ser pisos de lloguer. Per la ministra, si s’aconseguís que uns 700 d’aquests 5.000 pisos entrin al mercat, sumats al 300 que habilitarà govern, “posaríem una gran injecció” de pisos al mercat que permetria “regular els preus i que baixin”.
A banda, a partir del gener ha insistit que es posarà a treballar en una borsa d’habitatges que voldria presentar a principis d’estiu. “Volem motivar els propietaris perquè cedeixin l’ús dels pisos al Govern i que sigui el Govern qui els gestioni i els llogui a preu assequible, però garantint un rendiment per als propietaris”.
D’altra banda, també es vol que els inversors forans apostin pel lloguer. Així, ha avançat que el nou impost que es vol crear per a la inversió estrangera immobiliària no s’aplicarà si els immobles que es construeixen són per arrendar-los. No ha parlat, però, de demanar que sigui un lloguer assequible. En canvi, sí que hi haurà l’obligació de mantenir-los durant 10 anys en règim de lloguer i si se’ls venen abans, “hauran de pagar la diferència”. Un cop passats els 10 anys, es podran vendre lliurement.
Comentaris (24)