Es també una mena de tret de sortida a projectes com el de la Borda Nova. El ministre de Finances, Eric Jover, ha defensat el projecte de llei com “una aposta per l’habitatge, per l’educació i per la digitalització”. De fet, aquest ha estat també, cadascú a la seva manera, el missatge que han traslladat els presidents dels tres grups parlamentaris, Carles Naudi (CC), Ferran Costa (Independents) i Carles Enseñat (Demòcrates). Al final es tracta d’un instrument que possibilita l’activació, si es vol i es pot, d’uns centenars de milers d’euros per posar en marxa alguns projectes que, però, no veuran la llei amb força fins als propers anys (en conjunt s’activen 42,5 milions dels quals tot just el 10% aproximadament estarien disponibles per ara mateix). De fet, i en debat sobretot amb el president de Terceravia, Josep Pintat, el titular de Finances ha admès que els plurianuals que contempla el projecte de llei avui aprovat amb el suport -molt crític, això sí- fins i tot del PS han estat “consolidats al projecte de pressupost del 2023” que ja està a tràmit pressupostari.
Mirant de fer-ho senzill i entenedor i posant xifres que per res són reals. El Govern demana al juny al Consell General que li doni 20 euros per ja mateix i 200 per als propers anys. Passen els mesos i ara aquells 200 euros ja estan degudament pressupostats, però el Govern continua necessitant aquells 20 euros per ja mateix. Doncs al final se l’ha autoritzat a activar la palanca. S’avancen algunes setmanes, uns pocs mesos, i ja podrà disposar dels 20 euros. Per a Terceravia, que ha votat en contra del projecte de llei, la iniciativa està obsoleta, que el projecte de llei és contradictori. I que “el més oportú és retirar-ho”.
“Han passat quatre mesos des de la seva presentació. El pla d'equilibri financer ha quedat obsolet, com ha dit el ministre Jover. I a més, perquè ja s’ha entrat a tràmit el pressupost pel 2023”, ha remarcat Pintat. I Jover, en algunes coses, no ha tingut més remei que donar-li la raó. D’admetre que en certes coses tot plegat havia quedat superat (en algunes qüestions, aparentment, en positiu, atès que el titular de Finances ha assegurat que d’un dèficit pressupostari inicial de 30 milions d’euros per al 2022, ara les previsions són tancar l’exercici amb un saldo negatiu de només 3,7 milions), però que tirant endavant el projecte de llei es guanya temps. De fet, per aquest motiu ha donat suport a la iniciativa el PS. Ara bé, el president socialdemòcrata, Pere López, no s’ha estat d’assenyalar “la falsedat de la política d'habitatge" de l’actual Govern. De fet, l’ha considerat de “bluf”.
El titular de Finances ha assegurat que d’un dèficit pressupostari inicial de 30 milions d’euros per al 2022, ara les previsions són tancar l’exercici amb un saldo negatiu de només 3,7 milions
López ha lamentat que fa tres anys que l’executiu anuncia actuacions, intervencions, que mai no arriben. I que encara avui no se sap com acabaran funcionant eines com el fons públic-privat que ha de permetre impulsar habitatges assequible (Jover ha parlat de 500 pisos que s’acabaran promovent amb el mecanisme legal aprovat aquest dijous). Davant la complexitat d’instruments financers com el debatut, el parlamentari del PS ha vingut a dir que el que segur que entén la ciutadania és que li costa sufragar el cost del lloguer del seu habitatge i que si busca pis per llogar molt difícilment ho aconseguirà.
El ministre de Finances ha lamentat el to, o una part com a mínim del to emprat per Pere López, però Jover no ha pogut res més que fer que admetre, per exemple, que no s’ha respectat el calendari i s’ha anat molt més lent del que es preveia amb el fons públic-privat. El titular ministerial ha assegurat que “segurament podríem fer les coses millor, segurament podríem fer més coses”, però que davant de les complexitats i els imprevistos calia actuar de la millor manera possible i per això calia ara tirar endavant el projecte de llei que ha acabat veient llum verda. A pas de tortuga, això sí.
Comentaris