Casal està clarament disposat a agafar les regnes electorals demòcrates. Cert que a hores d’ara, qui més consensos faria és el ministre de Relacions Institucionals i Educació, Ladislau Baró, però encara que no s’ha autodescartat, pel moment no té cap predisposició a concórrer a les eleccions com a candidat demòcrata. I això obre el ventall de possibilitats i fonts de la formació admeten que el nom de Casal “en intern cada cop va sonant més”. I és que Espot l’ha assenyalat i l’interessat sempre s’ha mostrat disponible.
Per mirar d’engrescar Baró o, com a mínim, per situar-lo en una posició de presumible lideratge, és possible que se l’empenyi a assumir la presidència de Demòcrates. El ministre ja va ser un dels fundadors, dels tres barons, de la plataforma taronja quan la va parir amb Jordi Cinca i Toni Martí. Les fonts consultades han deixat clar que a diferència d’altres ocasions, aquest cop, i va quedar clar en l’executiva ampliada d’aquest dimarts, que la presidència del partit no ha de coincidir amb el líder electoral.
D’aquí que amb Ladislau Baró es donaria un lideratge fort a nivell de partit i en una segona fase es triaria successor a candidat a cap de Govern. Baró hi tindria a dir i podria assumir les regnes s’hi volgués. En cas contrari, Guillem Casal estaria a disposició sense oblidar dues dones que també formen part del gabinet ministerial, la titular de Presidència, Economia i Habitatge, Conxita Marsol, i la responsable de Cultura i Esports, Mònica Bonell, que també hauria pujat alguns enters i que tindria també avals per part d’Espot.
Del que s’hauria comentat en l’executiva d’aquest dimarts, queda clar que els Demòcrates consideren que veient el panorama política actual encara se senten hegemònics i, almenys ara per ara, sense necessitat de travar aliances per aglutinar el conservadorisme, sense haver de fer un gir a la dreta accentuat. Per ara es creu que amb una aliança amb Ciutadans Compromesos és suficient. Així, Baró o Guillem Casal encarnarien una certa centralitat tradicional.
Sense necessitat de fer un gir a la dreta, o almenys això és el que observa ara per ara els militants o càrrecs més actius a l’hora d’impulsar el partit, el cònsol de Canillo, Jordi Alcobé, que nega voluntats executives però es deixa estimar, quedaria més fora de joc. De fet, ara mateix no entraria en les travesses principals. Cert és que queda marge i en política tot pot donar molts tombs.
Comentaris (51)