Govern preveu poder tancar empreses i prohibir la venda de combustible en cas de crisi energètica

L’avantprojecte de llei que s’està treballant es divideix en quatre grans capítols, el tercer dedicat a la declaració de l’emergència i el quart a les sancions, i s’estima també una ampliació de capital de FEDA de 15 milions per facilitar eixugar les pèrdues

Les mesures més 'suaus' busquen reduir el consum tant el sector públic com en el privat.
Les mesures més 'suaus' busquen reduir el consum tant el sector públic com en el privat. Toni Solanelles

L’avantprojecte de llei que està preparant el Govern en relació amb la situació energètica no és cap broma. Aquell objectiu eteri d’intentar arribar a la reducció del 15% del consum queda en no-res si es té en compte que l’esborrany amb què s’està treballant preveu tot un capítol on, amb control del Consell General, s’estableix la declaració de crisi energètica que pot suposar el tancament d’empreses, de comerços o la prohibició de circular pel carrer amb vehicles a motor o vendre qualsevol tipus de combustible. I això sense que es pugui reclamar res a canvi a l’administració.

L’avantprojecte de llei de mesures per respondre a les situacions de crisi energètica, en la seva fase d’esborrany,  estableix tres nivells diferents de mesures, totes elles de caràcter limitat en el temps, que permeten graduar la intensitat de la resposta en funció de les circumstàncies i les necessitats de cada moment. Les dues primeres, d’una manera o altra, ja s’havien explicat fins ara. Tenen a veure amb les restriccions genèriques o amb els talls de subministrament que es poden establir de manera gradual i ordenada.

PRIMER NIVELL

El primer nivell, que es desenvolupa en el capítol primer, consisteix a habilitar el Govern per adoptar, per decret, mesures d’obligat compliment adreçades a reduir el consum i a incrementar l’estalvi energètic. Són mesures variades i de molt diversa naturalesa limitades a dos mesos tot i que aquest termini es pot prorrogar pel mateix període tants cops com faci falta. De manera justificada, això sí. Les mesures provisionals de reducció del consum i estalvi energètic que pot adoptar el Govern poden consistir en imposar mesures en relació amb l’ús de l’energia en els edificis públics, en particular restriccions en l’ús de la calefacció, la climatització i l’enllumenat, i la prohibició o la restricció de l’ús de determinats dispositius.

La ministra de Medi Ambient, Silvia Calvó, i el cap de Govern, Xavier Espot, durant l'anunci.

Relacionat

La nova ‘tarifada’ puja la llum un 8% a les llars i un 17% a les empreses

També mesures en relació amb l’ús de determinades fonts d’energia en els edificis privats, comerços, oficines, despatxos, indústries i altres establiments oberts al públic, en particular restriccions en l’ús de la calefacció, la climatització i l’enllumenat, i la prohibició o la restricció de l’ús de determinats aparells i dispositius. Restriccions o prohibicions de la il·luminació exterior d’edificis i monuments, públics i privats. Restriccions o prohibicions en la il·luminació de vitrines i aparadors i en l’encesa de rètols i cartells i anuncis lluminosos. O de les vies públiques i els espais públics o d’ús públic, i de qualsevol il·luminació ornamental.  També es podria prohibir l’ús de màquines, aparells i dispositius que consumeixen energia per fer activitats industrials, comercials o de serveis.

SEGON NIVELL

El segon nivell es refereix a un supòsit concret molt específic: la previsió que, que en moments puntuals o en franges horàries determinades, l’energia elèctrica disponible en els mercats internacionals als quals té accés el Principat d’Andorra no sigui suficient per atendre la demanda prevista. En aquests supòsits, i atès que l’operador del sistema elèctric andorrà gaudeix de molt poc marge de maniobra per intervenir sobre la producció local, ha de poder actuar sobre la demanda, per mitjà d’interrupcions temporals selectives del subministrament; és a dir, si es produeix aquesta circumstància, l’operador del sistema elèctric ha d’interrompre el subministrament a algunes parts de la xarxa per garantir l’equilibri al seu conjunt i evitar que caigui íntegrament.

Una imatge de l'arbre del vent de Canillo.

Relacionat

Govern avalua fer obligatòries per a les estacions d’esquí algunes mesures d’estalvi energètic

Per norma, les interrupcions de subministrament s’han de comunicar amb un mínim de 24 hores d’antelació. Les mútues, clar està, han de seguir els dictats de FEDA com a operador principal i, no només això, hauran d’elaborar els seus propis plans de contingència per saber on es pot deixar sense subministrament i on no si mai arribés aquesta mesura, i tenint en compte que hi ha serveis essencials que no es poden veure afectats per una falta d’energia. S’estableix, o s’establiria, vaja, per llei, com ha de ser la comunicació entre intervinents en el sistema i, també, amb el ministeri encarregat de l’energia.

DECLARACIÓ DE CRISI ENERGÈTICA

Segons l’esborrany al qual ha tingut accés l’Altaveu, el capítol tercer preveu la situació de crisi energètica. Abans d’exposar com s’hi arriba i com s’ha de decretar dita declaració, potser millor anar directament a les mesures que es poden adoptar si mai s’imposés dita declaració. El decret que declara la situació de crisi energètica i, quan sigui el cas, els que el modifiquen o prorroguen, poden preveure l’adopció de les mesures següents: ordenar el tancament total o parcial d’empreses, indústries, fàbriques, tallers, instal·lacions i serveis de qualsevol naturalesa que consumeixin energia elèctrica o energies fòssils. Establir restriccions i prohibicions de l’ús de vehicles de motor, o, també, de la venda de combustibles.

El decret que declara la situació de crisi energètic poden preveure l’adopció de les mesures següents: ordenar el tancament total o parcial d’empreses i serveis de qualsevol naturalesa que consumeixin energia elèctrica o energies fòssils. Establir restriccions i prohibicions de l’ús de vehicles de motor, o, també, de la venda de combustibles

Les mesures adoptades en situació de crisi energètica no donen lloc a compensació ni indemnització de cap classe. O almenys amb aquesta previsió treballa el Govern. I, a més a més, la declaració de la situació de crisi energètica és compatible amb l’adopció de les mesures previstes en el primer i el segon nivells. Aquest tercer nivell, doncs, no té res a veure per la força i l’impacte amb els dos precedents. I res no s’havia dit fins ara de la seva existència. De la cruesa amb què es podria arribar a legislar.

¿Quan es pot adoptar la declaració de la situació de crisi energètica? “En els supòsits excepcionals en què les mesures establertes als capítols precedents no es considerin suficients per reduir la demanda al nivell de la disponibilitat d’energia elèctrica, el Govern pot declarar per decret la situació de crisi energètica.” Això és el que figura en l’esborrany. I el decret ha de preveure l’adopció de les mesures que es considerin necessàries d’entre les que s’han esmentat anteriorment i s’ha de notificar immediatament al Consell General. La declaració pot tenir una vigència màxima de dos mesos, i únicament es pot prorrogar -o modificar mentre duri la seva vigència si escau- amb l’autorització expressa del Consell General.

EL RÈGIM SANCIONADOR

Les sancions tampoc no es queden curtes. N’hi ha de molt greus, que prescriuen als cinc anys, de greus que prescriuen als tres, i de lleus, que vencen a l’any, sempre que l’esborrany consultat per l’Altaveu acabi tirant endavant. El catàleg de què es considerarà molt greu, greu o lleu és ampli. No arribar de forma reiterada als objectius plantejats a una distribuïdora energètica o no tancar l’empresa fent cas omís de forma contínua a les directrius donades seria, per exemple, una infracció molt greu. Seria greu si no es tanca el comerç, per posar un cas, quan s’ordena a la primera i lleu faltes sense excessiva entitat.

Les multes pecuniàries poden anar de 100 euros a 60.000. Però també poden comportar el tancament de l’establiment per un termini de fins a dos anys o bé, en el cas de les entitats distribuïdores d’energia elèctrica, suspensió de les persones que hi exerceixen càrrecs d’administració o direcció general per un màxim de dos anys també

Es pot sancionar els responsables de les entitats o de les empreses si es pot lligar que ha estat per la seva actuació que no s’ha acomplert qualsevol objectiu fixat i les sancions poden ser cumulatives. Les infraccions lleus se sancionaris amb multa de 100 a 3.000 euros a la persona o entitat infractora. O multa de 100 a 1.500 euros a la persona o persones que, pel fet d’exercir càrrecs d’administració o de direcció general, de fet o de dret, en l’empresa o entitat infractora siguin responsables de la infracció, quan aquesta infracció sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent.

Les infraccions greus comporten com a sanció, per exemple, una multa de 3.001 a 15.000 euros a la persona o entitat infractora. O una multa de 1.501 a 7.500 euros a la persona o persones que, pel fet d’exercir càrrecs d’administració o de direcció general, de fet o de dret, siguin responsables de la infracció, quan aquesta infracció sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent. Finalment, les molt greus poden suposar, per exemple, el tancament d’una empresa durant dos anys. En tot cas, l’esborrany de l’avantprojecte de llei ho estableix de la següent manera: multa de 15.001 a 60.000 euros a la persona o entitat infractora. O multa de 7.501 a 30.000 euros a la persona o persones que, pel fet d’exercir càrrecs d’administració o de direcció general, de fet o de dret, siguin responsables de la infracció, quan aquesta infracció sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent.

La darrera previsió sancionadora en cas d’una infracció molt greu pot suposar, s’ha dit, el tancament de l’establiment o suspensió de l’activitat, total o parcial, per un termini de fins a dos anys o bé, en el cas de les entitats distribuïdores d’energia elèctrica, suspensió de les persones que hi exerceixen càrrecs d’administració o direcció general, de fet o de dret, i designació d’un administrador que les substitueixi, per un termini màxim de dos anys.

AMPLIACIÓ DE CAPITAL DE FEDA

Via la llei en relació amb la situació energètica que s’està preparant, i a través d’una de les disposicions finals, s’estableix una ampliació de capital de FEDA jugant amb diverses eines pressupostàries. En concret s’aprova un crèdit extraordinari per un import total de 15 milions d’euros per atendre una aportació patrimonial per compensar les pèrdues de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA). Alhora s’aprova un suplement de crèdit al pressupost de FEDA per un import total de 15 milions d’euros. El crèdit extraordinari al pressupost general es finança mitjançant una recaptació d’ingressos, i el suplement de crèdit al pressupost de FEDA es finança amb una aportació patrimonial de l’administració general. Fet i debatut, els 15 milions amb què el ministre de Finances, Eric Jover, ha anat anunciant que es tancarà el 2022. Uns 15 milions que venen d’uns ingressos extraordinaris per una anticipació recaptatòria en relació amb la taxa del tabac.

Comentaris (53)

Trending