Strzoda ha mantingut aquesta tarda a la seu de la Representació del Copríncep francès una trobada amb periodistes d’alguns mitjans de comunicació significatius del país. En el marc d’aquesta compareixença, just després de reunió amb el Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, el delegat personal de Macron s’ha referit a qüestions com el pacte amb Europa, la situació de l’avortament, la propera visita de Macron o el controvertit article de les pensions en la Llei del pressupost. I també de la seva tasca al Principat i com n’és d’“apassionant” la seva missió.
És un dels poquíssims sinó l’únic contacte que ha mantingut de forma directa amb periodistes d’Andorra l’alt funcionari francès des que va ser nomenat per al càrrec el 2017. Llavors i fins fa poc ha compaginat aquest càrrec amb el de cap del gabinet del president francès. Ara ha estat rellevat d’aquestes darreres funcions, però Macron li continua confiant la representació al Principat i algun altre dossier sensible, ha reconegut. Estar deslligat de l’agenda del dia a dia de Macron li permetrà venir “aquí més sovint. Em trobaré amb els actors amb més regularitat. I després, també em permet estar potser una mica més present en temes del país, però que estan lligats a ministeris de França, i poder empènyer la via administrativa”.
“La decisió és mitjançant referèndum, el poble s'expressarà i en les democràcies, respectem la decisió del poble. Així que sigui quina sigui la decisió, aquesta es respectarà”
El representant del Copríncep ha tocat fonamentalment quatre grans temes. Malgrat que s’ha mostrat obert a tractar altres qüestions, s’ha centrat en l’acord amb la Unió Europea, l’avortament, ‘l’incident’ amb l’article sobre l’actualització de les pensions dels no residents inclòs en la llei del pressupost i la visita de Macron, com s’ha dit. En relació amb l’associació amb Europa, Strzoda s’ha cenyit, per les preguntes que se li han fet, a respondre què passaria davant una negativa en el referèndum que s’haurà de fer durant el primer semestre del 2025.
El representant personal de Macron a Andorra ha admès que l’impacte d’un ‘no’ a Europa és una de les qüestions que li havien demanat més els interlocutors que ha tingut durant les hores que ha estat al Principat aquests dos darrers dies. Evidencia un temor real al fet que l’acord d’associació no tiri endavant. “La decisió és mitjançant referèndum, el poble s'expressarà i en les democràcies, respectem la decisió del poble. Així que sigui quina sigui la decisió, aquesta es respectarà”, ha indicat d’entrada Strzoda.
I per continuar parlant de la mateixa qüestió, l’alt funcionari francès s’ha fet ell mateix una pregunta: “Influirà en les relacions entre els dos països veïns, Espanya i França i el Principat, i en particular en les relacions que mantenen els dos coprínceps amb les autoritats andorranes?” I, evidentment, se l’ha respost. “No, no hi haurà impacte, no hi haurà impacte. Els Coprínceps respectaran la decisió i la història de les relacions entre el país i els seus dos veïns, la importància de la mateixa institució dels Coprínceps no es pot veure contaminada, disminuïda o afectada per una decisió democràtica. Així doncs, no hi haurà, represàlia ni allunyament o retirada en les relacions entre els Coprínceps i el país”, ha insistit, deixant clar que acabava de parlar amb Vives.
AVORTAMENT
Una altra qüestió espinosa que ha tractat el representant de Macron al Principat, espinosa o, en paraules seves, “delicada i sensible”, ha estat la qüestió de l’avortament. I el fet que recentment hagi estat inclòs un un dret universal per a la dona en el marc de la Constitució francesa. Strzoda s’ha estès força en la seva resposta. “Siguem clars en la resposta: es coneix la posició del Copríncep Emmanuel Macron. Ho va expressar clarament durant el seu viatge l’any 2019”. I ha acudit als apunts que tenia damunt una taula per referir-se a la visita de fa quatre anys.
“Hi ha una tasca de despenalització que s’està duent a terme per part de les autoritats andorranes. Per tant, aquest treball es pot considerar lent i discret. No sabem exactament a quin nivell està, però en aquest tipus de temes crec que avui hi ha senyals més aviat positius”
“Recordo que va declarar públicament que ‘com a Copríncep, qui seria per dir a la gent d’aquest país què s’havia de fer? Vosaltres que democràticament voteu les vostres lleis’.” I ha continuat la seva exposició: “Per tant, el Copríncep, en el seu càrrec i en les seves missions, no pot intervenir en un debat que recaigui exclusivament en les autoritats del país, que a més és independent i sobirà. El parlament vota les lleis, el Govern implementa polítiques públiques i no intervé. Dit això, la posició del president de la República és coneguda i la inclusió del dret a l'avortament a la Constitució és inequívoca”.
Qüestionat sobre com pot afectar que Macron abanderi la inclusió de l’avortament en la Carta de Drets Fonamentals de la UE si Andorra s’acaba associant amb Europa, Strzoda ha assegura que “és massa aviat per dir-ho. El que observo avui, sobretot a través dels contactes que he tingut i el que escolto a través d’aquests contactes, és que hi ha una tasca de despenalització que s’està duent a terme per part de les autoritats andorranes. Per tant, aquest treball es pot considerar lent i discret. No sabem exactament a quin nivell està, però en aquest tipus de temes crec que avui hi ha senyals més aviat positius”.
I s’ha referit als ‘aliats’ eclesials. Així, el representant del Copríncep francès ha afirmat recordar “la visita que va fer al setembre el secretari d'Estat del Vaticà, el cardenal Parolin. Es va plantejar el tema. No vaig notar que les portes estiguessin tancades”. I ha continuat: “Acabem de deixar el Copríncep bisbe. El tema està encara actiu. Per tant, crec que hem de donar temps a la reflexió, de poder en un moment donat, desitjant que no sigui massa tard per prendre una decisió. Però el més important és el sentit actual d'aquesta problemàtica que hauria de permetre al país acostar-se als estàndards europeus en aquest punt, quan toqui.”
Finalment, i en clara al·lusió al fet que es pugui incloure l’avortament, com pretén Macron, en una carta europea de drets fonamentals, Strzoda s’ha mostrat prudent. I després d’afirmar que “quan arribi el moment” s’haurà de valorar, sí que ha admès que “pot ser un factor exogen, com diuen, però el Copríncep no pot intervenir en el debat que es fa al país”. I quan se li ha demanat si es podria empènyer perquè s’anés més enllà de la despenalització, el representant del mandatari francès encara ha extremat més la prudència: “En l’estat actual no diré res més perquè he de tornar a parlar amb el Copríncep.”
LES PENSIONS DELS NO RESIDENTS
I si s’obre l’avortament s’ha esplaiat força, sobre l’article 20 de la Llei del pressupost, aquell que fa referència a l’actualització de les pensions dels no residents, Strzoda encara s’ha esmerçat més en tractar la qüestió. “Quan el Copríncep va haver d’examinar la Llei de pressupost i en particular l’article 20 per assegurar-ne la promulgació, es va plantejar la qüestió de la constitucionalitat” perquè “exclou efectivament els no residents a la revalorització de les jubilacions.”
“El Copríncep tenia en compte que si remetia aquest article 20 al Constitucional, la Llei del pressupost no s’aplicaria immediatament. Fins i tot vam consultar al tribunal per saber quant podien tardar en fer un dictamen. I la resposta va oscil·lar entre dos i quatre mesos. Hi va haver una discussió molt pacífica, mai no hi va haver cap tensió ni, diria, agressivitat o conflicte. Va ser un intercanvi de persones responsables”
Strzoda ha fet tota una explicació d’allò que va passar: “La qüestió va sorgir i va donar peu a un treball de reflexió i expertesa al voltant del Copríncep, especialment en relació a l’article 6 de la Constitució. Assegurar-se que aquest article no constituís una ruptura en la igualtat. Així que aquest treball de reflexió s’ha fet. Però aquest treball de reflexió es va fer conjuntament amb les autoritats andorranes.” Més encara: “Vaig tenir diversos contactes telefònics amb el cap de Govern, amb el síndic, per intercanviar parers i durant aquests intercanvis, òbviament, tothom va exposar els seus arguments”.
Macron “tenia en compte que si remetia aquest article 20 al Tribunal Constitucional, la Llei del pressupost no s’aplicaria immediatament. Fins i tot vam consultar al Tribunal Constitucional per saber quant podien tardar en fer un dictamen. I la resposta va oscil·lar entre dos i quatre mesos. Per tant, una Llei del pressupost conté moltes disposicions, algunes de les quals de vegades són esperades pels ciutadans. Així doncs, durant les nostres converses amb les autoritats andorranes, discussió molt pacífica, mai no hi va haver cap tensió ni, diria, agressivitat o conflicte. Va ser un intercanvi de persones responsables”.
I com es va solucionar tot plegat? “En un moment, el síndic va esmentar una solució que era una llei correctora, una llei correctora que es podia presentar al parlament abans de l'estiu. Però abans de confirmar aquesta solució, s’ha dirigit als grups parlamentaris per comprovar si estan d'acord amb aquest plantejament. Va aconseguir l'acord, ens ho va confirmar. I a partir d'aquell moment, el Copríncep va considerar que el recurs al TC ja no era necessari.”
Strzoda ha reconegut, també citant el fet que l’USd’A es va dirigir a Macron, que “he notat que hi ha hagut preocupació” en relació amb aquesta qüestió. Ara, el Copríncep francès espera el projecte de llei de modificació de la llei de la CASS per tal de tornar a l’equiparació entre pensionistes i no pensionistes. “De les discussions amb el síndic vaig aprendre que la solució que s’adoptaria seria conforme a a Constitució”, ha dit el representant del Copríncep, que no s’ha volgut pronunciar sobre si troba correcte que s’apliqui un IPC relatiu a la mitjana de la inflació europea o hauria de ser l’IPC andorrà com als residents.
“No faré ciència ficció”, ha afirmat Strzoda somrient i deixant clar que “esperem” quina serà la solució definitiva. De fet, el Copríncep haurà de referendar el text i, per tant, tindrà novament l’oportunitat de pronunciar-se. Perquè d’una altra pregunta sobre la mateixa qüestió, el dirigent francès ha vingut a dir, per fer callar algunes veus, que no hi ha hagut ingerència. “En aquest tema cadascú va jugar el seu paper institucional.” Es va aprovar una llei, es va avaluar i es va veure que hi havia un risc d’inscontitucionalitat. Si no se solucionava d’una altra forma, la solució era “remetre l’assumpte en mans de Tribunal Constitucional” amb el perill de bloquejar les finances públiques. “Així, a través de les discussions, va sorgir una solució, no hi va haver ingerència. Crec que cadascú va fer el que havia de fer i potser també el que s'esperava d’ell”, ha sentenciat Strzoda.
LA VISITA DE MACRON
I el quart gran bloc, encara que força més breu, que ha tractat el representant personal del Copríncep francès ha estat la visita de Macron. Strzoda ha explicat que el Copríncep visitarà el país a final del 2024 o principi del 2025. L’alt funcionari francès, que ha assegurat que el president francès recordat amb molt estima la visita del 2019, ha deixat clar que l’agenda d’aquest any està molt carregada per la commemoració del 80è aniversari del desembarcament de Normandia i la celebració, a París, dels Jocs Olímpics, però també ha garantit que la visita, que estarà molt lligada a l’educació, serà molt abans de la consulta sobre la UE per no interferir-hi. “La visita serà molt abans del referèndum”, ha deixat clar Strzoda.
Comentaris (10)