Segons ha explicat el president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, la previsió és que aquesta legislatura es tanqui amb un endeutament del 30%, per tant “hem cregut oportú ser ambiciosos i de sortida limitar l’endeutament a un 35%”, és a dir, 5 punts per sota de l’actual, però que es creu que és assumible veient la previsió de la legislatura. Ara bé, la cosa no queda aquí. “Al 2036 s’haurà de rebaixar cinc punts més i no podrà ser superior al 30% i el 2046 no podrà ser més del 25%”, ha exposat.
Pel que fa al deute global de l’Estat, també es busca una reducció. Si actualment pot ser del 50% del PIB, el 2046 haurà de ser del 35%. “El missatge és molt clar: si el país no es pot endeutar, no pot gastar més del compte perquè no té capacitat d’endeutament”, ha afirmat Naudi, afegint que “si tot l’endeutament es rebaixa de manera contundent fa que la resta d’elements de les finances públiques també estiguin controlats perquè no hi ha capacitat legal d’emetre nou endeutament”.
En aquest mateix àmbit, però, s’afegeix una disposició que permet superar el límit de deute públic del país i de l’administració general quan el motiu sigui contractar nou endeutament per amortitzar un altre endeutament del mateix import contractat anteriorment i que venci en els 24 mesos següents. Per posar un exemple: si es vol renovar una emissió de deute públic.
Els grups de la majoria també preveuen un canvi en la despesa màxima permesa. Tot i que és un dels articles que ara ex compleix, perquè no se supera l’1% del PIB, consideren que cal afegir una excepció: permetre superar aquest límit quan l’economia nacional entri en recessió tècnica i el dèficit no superi la suma dels superàvits de caixa acumulats els tres exercicis anteriors. I per recessió tècnica s’entén un creixement negatiu del PIB durant dos trimestres consecutius.
Pel que fa a l’article 20 de la llei, un dels dos que fa temps que s’incompleix any rere any i que diu que la recaptació d’impostos directes no pot superar el 40% del total de recaptació estatal, es decideix eliminar aquest límit però mantenir l’article amb un redactat diferent: cada iniciativa legislativa que es vulgui tirar endavant haurà d’incloure un informe relatiu a la pressió fiscal que suposa i a partir d’aquí “serà una decisió política voler-ho no”, ha exposat el president del grup demòcrata, Jordi Jordana.
Finalment, també es modifica l’article 16 per limitar el creixement de les despeses corrents o de funcionament. Així, la suma de la despesa de personal, la de béns corrents i serveis i les transferències corrents no pot superar la taxa de referència de creixement del PIB. Per tant, si el creixement del PIB és negatiu, aquestes despeses no poden créixer. Només es podrà superar el límit si no es redueix la ràtio de liquidació d’inversió real sobre la liquidació del pressupost total, excloent-ne la variació d’actius i passius, per sota de la mitjana de ràtio de liquidació dels comptes generals dels últims cinc anys aprovats pel Govern.
MÀ ESTESA A CONCÒRDIA
La presentació de la proposició dels grups de la majoria ha coincidit amb l’entrada d’una proposició per canviar la mateixa llei que ha fet Concòrdia. En aquest sentit, a falta d’estudiar-la en profunditat, Jordana ha ofert mà estesa per poder treballar conjuntament i si cal fer una proposta conjunta. Una idea que ha recollit el mateix president del grup de Concòrdia, Cerni Escalé, que juntament amb Núria Segués han assistit a la roda de premsa i fins i tot, com si dos periodistes mes fossin, han agafat el micròfon per advertit que si realment hi ha voluntat d’entesa i treball conjunt estan disposats a retirar la seva proposició per evitar doble feina.
Comentaris (6)